Els nous models de recollida selectiva es van escampant com una taca d’oli i l’aposta dels municipis per incrementar el reciclatge dels residus està agafant aquests darrers mesos velocitat de creuer. D’una banda, les normatives catalana i europea ho exigeixen i, de l’altra, el planeta ho demana a crits. Reciclar ja no és un capritx, és una necessitat social, mediambiental i econòmica. I fer-ho és ben fàcil.
Els municipis de casa nostra (els que encara ho tenen pendent) estan fent aquest any una clara aposta pel reciclatge i el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus preveu que a curt termini el 70% de la ciutadania d’aquest territori ja tindrà sistemes de recollida d’alt rendiment, ja sigui amb contenidors tancats o el porta a porta, que han demostrat una gran eficàcia a l’hora d’augmentar els índexs de reciclatge. D’aquesta manera, bona part de les poblacions de la comarca deixaran enrere els contenidors tradicionals per donar pas als nous models per separar els residus i el que inicialment per molts ciutadans (sobretot pels que no han reciclat mai) serà un daltabaix, ja veuran que acabarà sent una anècdota. La necessitat d’una millora mediambiental, l’enduriment de la normativa i l’augment dels costos de la recollida i el tractament empenyen cada dia més ajuntaments a apostar per canviar el tradicional model per implantar nous sistemes.
I que siguin un èxit és cosa de tots. És qüestió de voluntat i un esforç compartit que comença amb la conscienciació i l’educació. Que els nostres infants hagin nascut ja separant els residus, amb tres o quatre cubells a casa, ja són una bona garantia per assolir el repte. Per molts el paper de plata i els envasos d’un sol ús han passat a la història perquè l’esmorzar de l’escola es porta en una carmanyola o en un Boc’n’roll i l’aigua en un bidonet. Per tenir un demà més sostenible estem dipositant les esperances en les generacions futures, però ens emmirallem també en les passades per reconstruir el que hem anat destruint. Ara tornem a comprar els productes a granel per eliminar envasos, com s’havia fet sempre, i anem a comprar amb el cabàs o amb bosses de roba, com també havíem fet sempre.
I arribarà un dia que tot això serà el més normal del món. Recorden quan es va prohibir fumar als bars i restaurants? Tothom va posar el crit al cel. I ara, s’imaginen algú fumant als bars i restaurants? Posaríem el crit al cel. Doncs això. D’aquí a uns anys separar els residus estarà tan integrat en les nostres vides i els nostres hàbits quotidians que ni ens ho plantejarem, ni en parlarem.
