Quiosc

Regió7

Joan Canongia

Des del meu costat del prisma

Joan Canongia

Fàbrica Nova

Si una idea està cridada a ser un projecte de ciutat, aquesta és la Fàbrica Nova i el seu entorn. Des que La Caixa i l’Ajuntament van arribar a l’acord per l’adquisició dels terrenys va quedar clar que aquesta iniciativa seria molt rellevant per al futur pròxim de la ciutat. No cal dir que un projecte d’aquestes dimensions demana un esforç que depassa les capacitats de l’Ajuntament i d’una legislatura. Perquè realment es converteixi en un projecte de ciutat cal involucrar-hi el teixit social, cultural, econòmic i polític. No es tracta d’adhesions, se’ls ha de fer participar en el projecte i per aconseguir-ho se’ls ha de deixar dir-hi la seva.

Quan encara no hem començat, quan no tenim ni un pla director, quan no sabem quant costarà, l’alcalde es fa la foto amb senadors d’ERC per demanar que en tres mesos el Govern d’Espanya creï un fons de 25 milions d’euros per a la rehabilitació de l’edifici. Així com qui no vol la cosa. Això ho presenten a la Comissió de Ciència i Innovació i, perquè lligui, ens diuen que serà un centre de concentració de tecnologia, innovació, coneixement i de la nova economia. Junts, el soci de govern, per no ser menys, com si fos una subhasta, en demana 35, com si res.

Un servidor, que sap quant costa treure diners dels ministeris, comença a buscar per on podrien venir aquests diners que es demanen. Dels fons Next Generation? Quan no tenim ni la redacció del projecte adjudicat, no és realista creure que tindrem les obres fetes quan acabi el termini, l’any 2026. Si fos la intenció, s’han equivocat de ministeri. Qui administra el programa per a la rehabilitació d’equipaments públics locals és el Ministeri de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana, que stà dotat amb 600 milions d’euros.

Podria ser d’universitats? Pel que ens han dit, la UPC és un actor important del projecte, però no, universitats és una competència transferida a la Generalitat i, si de cas la petició, s’hauria de demanar al Parlament.

L’única possibilitat seria una transferència directa del Ministeri de Ciència i Innovació. Si busquem, trobarem el Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació per al trienni 21-23. El document regula els motius pels quals el Ministeri pot aportar diners a un projecte. A l’únic subprograma on podria encaixar, amb calçador, seria el d’Infraestructures i Equipaments Científics, ara bé, sense el projecte científic definit és difícil que hi entri, i encara més tenint present que la dotació anual per a tot Espanya és de 113 milons.

Arribats aquí, cal dir que una moció en una comissió del Senat, que suposa més despesa, no vincula el Govern. I, com no podia ser de cap altra manera, el que es va aprovar és l’esmena de substitució presentada pel grup socialista, que conté una declaració d’intencions en què es demana la col·laboració entre les tres administracions i els diferents actors públics i privats.

Jo em pregunto. Era necessari portar-ho al Senat abans de parlar-ne conjuntament amb tots els agents implicats a Manresa? Escoltant les intervencions dels portaveus, sembla que aquest debat ja el tenim fet i decidit.

Compartir l'article

stats