Al començament de la invasió d’Ucraïna, el propietari d’un establiment de reparació d’ordinadors de Moscou va penjar a la porta un rètol contra la guerra. Durant un mes, els clients anaven i venien com si el rètol no existís. Finalment, un home el va esbroncar i el va denunciar. El resultat va ser una multa de l’equivalent de 1.500 euros, una quantitat elevadíssima a Rússia. El fet es va donar a conèixer a les xarxes socials, un activista antiguerra va iniciar una campanya per recollir diners i, en menys de dos dies, havia obtingut el doble del cost de la sanció. Es revelador. Les enquestes, fins i tot les independents, afirmen que la majoria de la població russa veu justificat l’atac a Ucraïna, i que un terç dels ciutadans no li presta cap atenció. L’evolució que ha fet el nacionalisme rus des de la caiguda de la URSS, el segrest informatiu i la por a la persecució de la dissidència han fet efecte, però encara no s’ha dit l’última paraula. Rússia no és Corea del Nord. El fet que Putin continuï negant-se a parlar de guerra als seus ciutadans, que continuï utilitzant amb contenció el seu armament més poderós i que continuï sense fer una lleva general indica que sap que el seu poder no és invulnerable. Aquest punt de prudència el protegeix. Però Rússia és tan enorme que ningú no pot controlar-la del tot. Ni tan sols ell.
Registra't i no et perdis aquesta notícia!
Ajuda'ns a adaptar més el contingut a tu i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.
Si ja estàs registrat clica aquí.