Avui fa una setmana que Villarejo va passar pel FAQS. Al comissari retirat només li van faltar les sabatilles i la copa de conyac per trobar-se com a casa. L’entrevista va durar una eternitat i després de les preguntes de mitja dotzena de periodistes ens vam quedar sense saber res que no sabéssim. Perquè amb Villarejo de l’únic que pots estar segur és que no et dirà res que et convingui de debò. Aquesta ha estat la seva feina durant dècades, així s’ha fet un nom no a les clavegueres de l’estat, sinó a l’Estat en si, i així s’ha fet una fortuneta que li ha permès col·leccionar boines.
Villarejo és una mentida tot ell, la més gran que pots entrevistar. Sap molt, certament, però l’excomissari el primer que sap és que saber és un enorme poder que el manté encara viu, cantant com una diva i amb la cartutxera carregada d’informes i papers diversos. La pregunta, l’única que tenia sentit dissabte, era què hi feia Villarejo a TV3. L’excomissari va anar al programa vestit de víctima d’un sistema que ell ha ajudat a construir maó a maó i amb l’argument que està disposat a provocar una catarsi, a dir tota la veritat i a ajudar qui ho demani. Villarejo parlava i parlava però el FAQS continuava donant corda al ninot, astorant-se de les obvietats que anava recitant. Que els serveis d’intel·ligència espien, que ho fan sense jutges entremig i que rere l’escenari del poder hi ha una tramoia suculentíssima de la qual només algunes gravacions interessades fan veure’n de vegades la trama. Res que no poguessin concebre. Que Villarejo ho verbalitzi no escandalitza, perquè Villarejo és un convicte amb causes pendents del qual només la boina és més valuosa que la més gran de les veritats. La mentida és poderíssima sobretot quan es ven com a certa.
El més preocupant de dissabte va ser com d’humiliant resultava que el vencedor de l’avortada independència et vingui a explicar als morros com t’ha vençut. Que el poder en la seva expressió més crua et digui com s’ho ha fet per anorrear-te. Que l’aparença és embriagadora però mai no revela la realitat. Que parlar-li en català és la teva única victòria després de tants anys, encara que Quico Sallés fins i tot renunciés a aquest triomf tan pírric. Algú replicava a Villarejo que la veritat sobre el Pegasus és al cantó català, perquè un laboratori a Toronto tal i tal. Als Villarejos no els calen tantes exquisideses; amb un entresòl a Móstoles, posem per cas, fan la feina que els cal. Esperem que no li paguessin a més el sopar.
