Quiosc

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

La primera Guerra carlina a Berga

Acabo de llegir el llibre d’Amadeu Gallart Per Déu, per la Pàtria i el Rei, La vida d’un carlista pirinenc (Antoni Martí, 1806 -1863) sobre uns dietaris del seu rebesavi i les seves trifulgues carlines de la primera de les tres carlinades (1833-1840). Soc un entusiasta dels llibres de memòries, del Berguedà i carlins; aquest ho té tot. El protagonista explica com des de la Seu d’Urgell, passant per Andorra, va anar a Berga, on va romandre bona part de la guerra i va ensenyar a l’escola militar de Borredà. De la mateixa manera que per saber dels anys a Berga, de la lluita contra els francesos i Napoleó; per saber el dia a dia del que passava a Berga, aleshores capital de Catalunya sota els carlins del rei Carles V, s’ha de llegir les memòries d’Antoni Martí, 1806-1863. L’11 d’octubre del 1837, en Martí arribava a Berga, la ciutat carlina dels mossens Torrebadella i Farré, del capitost carlí Urbizondo, explica que ell volia controlar els capitostos carlins caps de guerrilles com: El Boquica, el Muchacho, mossèn Benet Tristany Copons, Pep de l’Oli, Ros d’Eroles... El llibre va molt bé per saber de les interioritats i conflictes entre els mateixos carlins, que evidentment mai no van anar a l’una.

Aquells anys a Berga hi havia una fàbrica de moneda, plenipotenciaris delegats dels governs de: Rússia, Anglaterra i Holanda; bisbes de tot Catalunya i àdhuc Espanya... fàbrica d’armes que fins i tot feien canons... Una Berga important, carlina, clerical i, en certa manera, cosmopolita. El llibre explica les conspiracions al si dels caps carlins contra Urbizondo i el que el va substituir, el comte d’Espanya. Explica l’arribada del general Cabrera per fer-se càrrec del comandament militar carlí a les acaballes de la guerra i de com es va organitzar primer una suposada defensa de Berga i després una retirada organitzada cap a la frontera francesa. No sé pas si a Berga es conserva cap dietari d’aquells anys en alguna casa, i si fos que sí, seria molt important fer-ne l’edició.

Espartero (el que va bombardejar Barcelona) va entrar a Berga pel camí del Roser i el portal de Sallagosa (l’actual plaça de les Fonts), no va cremar Berga i va fer apagar el foc al santuari de Queralt, en bona part per la súplica del rector Moreta. La capital berguedana fou la darrera gran ciutat a ser ocupada pels liberals d’Isabel II. El llibre dona moltes referències de la vida i de com era la Berga d’aquells anys, com també d’Andorra i la Seu d’Urgell. He fruït molt de la seva lectura i recomano als interessats en el segle XIX català que també el llegeixin. Té cura de l’edició Amadeu Gallart, que havia estat el primer batlle democràtic de la Seu d’Urgell i besnet del carlí Antoni Martí, el pròleg és de Carme Batlle Gallart (també descendent de Martí). Tot plegat fan un llibre excel·lent per saber del nostre passat immediat i de les guerres que, per culpa d’una dinastia d’origen francès i molt decadent com els Borbons, assolaren durant anys casa nostra.

Compartir l'article

stats