Ja s’acosta un altre 15 de juny. Amb la finalitat de conscienciar i denunciar el maltractament que pateixen les persones grans, l’any 2011 l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar designar el 15 de juny com a Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i Maltractament a la Vellesa. De nou, aquests dies tornarem a escoltar esplèndids discursos polítics recordant la data, però i la resta de l’any ?
Des del govern central l’any passat es va impulsar un pla per millorar l’atenció a la dependència. Va augmentar el nombre de persones ateses i també es van crear nous llocs de treball. Tot i les bones intencions, encara queda molta feina per fer.
Quan es fa referència als maltractaments sovint es parla dels més habituals com són el físic, el psicològic, el sexual i el financer, però freqüentment s’oblida el maltractament institucional.
Maltractament institucional és no invertir en els serveis socials que les persones grans necessiten. L’any passat 11 comunitats autònomes van disminuir la inversió en dependència respecte a l’any anterior.
Maltractament institucional és la llarga llista d’espera per accedir a la dependència. L’any passat un total de 46.300 persones van morir a Espanya sense rebre la prestació a la qual tenien dret per llei : 18.356 persones pendents de resolució del grau de dependència i 27.944 sense haver pogut exercir els seus drets. A principis d’aquest any 317.942 persones estaven a la llista d’espera de la dependència : 193.346 persones pendents de rebre la prestació o servei a que tenen dret i altres 124.596 sol·licitants pendents de ser valorats. A Espanya el temps mitjà d’espera per accedir a la dependència mentre es tramita l’expedient és de 426 dies (dades del XXII Dictamen de l’Observatori Estatal de la Dependència).
Maltractament institucional és no prioritzar les necessitats de les persones. S’inverteix en obres faraòniques sense ser urgents ni prioritàries i no s’inverteix en la construcció de residències públiques. Depenent del lloc, la llista d’espera per accedir a una residència pública oscil·la entre 2 i 4 anys. Quan alguns/es sol·licitants els hi arriba la notificació per accedir-hi aleshores ja no hi són a temps perquè han mort.
Maltractament institucional es que no es legisli per acabar amb la injusta bretxa salarial. Referent a la pensió de jubilació, els homes cobren de mitjana un 33% més que les dones.
Maltractament institucional és que molts jubilats i jubilades continuen cobrant una pensió per sota del Salari Mínim Interprofessional. La seva indigna pensió no els permet viure amb la dignitat que es mereixen. Un 53% cobren pensions inferiors al SMI : el 63,4% en el cas de les dones i el 42,8% en el cas dels homes.
Per cert, també es maltractament institucional que els governants ignorin les demandes socials dels seus conciutadans/es i que ni tan sols es dignin a contestar (ni per educació) els escrits que se’ls fan arribar. Desatendre al col·lectiu de les persones grans , i menysprear les entitats que representen, també és una forma de maltractament.
