El Pont Vell, l’aigua del Cardener, la terra de Manresa, la Balconada. Marko Rupnik els ha internacionalitzat en els immensos murals de ceràmica que de fa poc llueixen a la Cova, i que cada dia atreuen pelegrins, turistes i visitants. El pelegrí Ignasi, en els moments culminants de la seva experiència iniciàtica dels onze mesos manresans, un dia anant cap a Sant Pau, s’atura davant «el riu que passava al fons». Li fou el moment de la «il·luminació», de l’anomenada «exímia il·lustració»: se li començaren a obrir els ulls de l’enteniment. «No és pas que veiés alguna visió, sinó que entenia i coneixia... i amb una il·luminació tan gran que totes les coses li semblaven noves». Ho explica al final de la seva vida. I afegeix que tot el que havia experimentat i après al llarg dels anys, encara que ho sumés tot junt, no fou tant com en aquell moment.
Marko Rupnik ho recull en l’última de les estances en mosaic de la Cova. Presenta el dia de la Pentecosta, que demà celebrem, quan els deixebles i amics de Jesús són somoguts pel foc i el vent que els treu de la seva petitesa i els llança a tot el món, ells pobres galileus...! L’Esperit els ha creat novament amb una vigoria i una fondària que mai haguessin somniat.
Rupnik ha tingut la gosadia de plasmar la Pentecosta d’Ignasi en la mateixa estança que la Pentecosta dels apòstols. El foc i el vent que els sacsejaren i els ompliren de fe i creativitat està al costat de la Pentecosta d’Ignasi, al Pou de Llum, a la Balconada de Manresa. El mosaic ens fa veure-hi el Pont Vell, el Cardener, la terra de Manresa...
El pelegrí del s. XXI, el visitant, el turista, són cridats a aturar-se davant d’aquest mosaic de la Pentecosta dels deixebles i de la Pentecosta d’Ignasi, amb el desig que la Pentecosta el sacsegi també a ell i el tregui de les seves petiteses esquifides.
