Li agraden els arcs de Sant Martí. De fet, va ser una de les disfresses meteorològiques per Carnestoltes de la classe de les Moreres. Fa P-4 i ja ha fet 5 anys. Ara mateix també li agraden els unicorns, «tots els colors, menys el negre i el blanc», els lluentons... Així que la nit que vam arribar a la pàgina 63 de la segona edició d’Olor de maduixa que vam comprar per Sant Jordi va meravellar-se amb la il·lustració d’Anna Clariana. La poesia de Joana Raspall que hi va vinculada és Invitació a la fantasia: «Dorm, i somnia/ núvols i flors,/ llacs d’aigua quieta,/ rius cantadors;/ finor de plomes,/ lluïssor d’estels,/ fades vestides/ de seda i vels.../ [...] Si en el teu somni/ has fet camí/ per l’arc eteri/ de Sant Martí.../ si has sentit arpes/ de serafins/ i cants que et neixen/ de cor endins.../ oh!, meravella!,/ en despertar,/ quanta bellesa/ pots estimar!
En acabar de llegir-la, em va preguntar: «què és bellesa?». I, un cop més, vaig pensar que l’havíem encertat aquell llibre que havíem triat a la llibreria Poques Paraules del carrer Urgell. Remenant entre els prestatges i fullejant asseguts a darrera hora de la tarda mentre queien gotes van seduir-nos versos i imatges d’una edició amb poemes d’arbres, plantes, flors i fruits a cura de l’enyorat Josep Maria Aloy. La vaig atrapar amb les Cireres, que també li agraden molt: «Les cireretes ja pengen de l’arbre/ com fanalets d’una festa major...». I tot i que vaig pensar que l’atracció potser només havia estat flor d’un dia, la demanda d’un parell de poemes cada nit abans de dormir demostra que l’enamorament continua.
D’entrada, va atrapar-la el Bon dia, Poesia!, que ara ja gairebé recita de memòria. I la que ella ha titulat «la de la bona nit» (que, de fet, és A poc a poquet). Quin encert posar-les plegades només començar! I ha mostrat més interès per algunes que per altres: El gra de blat, El ram i, sobretot, El secret: «[...] Els mons on somniem/ tenen la porta closa./ Jo hi guardo el teu secret/ i tu hi guardes el meu». «Què vol dir closa?». Vam ampliar vocabulari i vam començar un joc: me l’ha fet llegir molts cops aquesta, i sempre que acabo em fa la mateixa pregunta, com si no en sabés la resposta!
Ara que el punt de llibre que va fer ella mateixa per Sant Jordi marca que ja som a la pàgina 77, només desitjo que no arribem mai al final i que les poesies floreixin eternament. I que molts mestres s’interessin per aquest volum que de ben segur serà al nou centre de documentació de l’edifici d’Educació de la FUB, que acollirà la biblioteca de L’home que regava els llibres.
