La transformació del Museu de Manresa suposa girar l’edifici cap a la plaça de les Escodines, cosa que ha comportat la creació d’una nova façana orientada a l’espai que van deixar lliure primer l’església de Sant Ignasi i, després, la Sala Ciutat, i on hi ha el conjunt que formen la capella del Rapte i la capella de Santa Llúcia. La nova façana no podia ignorar la seva presència, que explica, en bona part, la forma del nou mòdul d’estil modern que s’ha afegit al vell col·legi. Pel que en sabem, la intervenció que es farà al nou espai públic també tindrà molt en compte la presència de la doble capella. Quan en puguem veure el resultat final, els experts hauran de dir si hi havia una millor manera d’integrar l’obra nova amb l’espai públic i amb les capelles. Però el que s’entreveu ara és que les construccions ignasianes fan nosa. I en fan més si es té en compte que daten del 1952 i no tenen cap valor especial. Diuen que una plaça de debò és l’aire davant d’un gran edifici. El nou museu, que va perfilant una imatge prometedora, podria haver generat aquest aire si hi hagués més aire i menys obstacles. Veurem el resultat final, però si resulta que una intervenció potent de vuit milions d’euros queda tapada per un bolet del franquisme serà una verdadera llàstima.
