Des de fa gairebé dues setmanes, la qüestió de les inversions que l’Estat ha pressupostat a Catalunya i que no es compleixen mai i el contrast amb Madrid, on s’inverteix molt més del que s’hi pressuposta, ha estat tema de molts comentaris en els mitjans de comunicació de l’àrea catalana. Però no gaire en els de fora del nostre país. I és que el fet no és fàcil d’explicar i encara menys de justificar. Les excuses oficials han estat pintoresques, com les del president del Govern de l’Estat –que ja se sap que sempre troba sortides per a tot– però que aquesta vegada ha patinat força atribuint a la pandèmia la manca d’execució de les inversions promeses a Catalunya, com si a Madrid no hi hagués arribat el coronavirus. O bé dient que tota l’economia mundial ha patit dificultats i que té un gran respecte per Catalunya, demostrat amb la concessió dels indults als presos polítics catalans, com si això tingués res a veure amb les inversions no executades. I, finalment, prometent allò de sempre: que l’any que ve les coses aniran millor. Una afirmació embolicada amb la retòrica habitual que tanca qualsevol tema, assegurant que: «La nostra aposta per la convivència és rotunda». I apa, aquí s’ha acabat tota l’explicació. Ara, doncs, el president del Govern de l’Estat espera que es calmi el temporal i que es vagin oblidant temes tan greus com la continuïtat de la repressió, les espiades a l’independentisme, la mentida de les inversions pressupostades però que no es fan, etc. I a parlar d’una altra cosa.
Pel que fa a la pressió judicial per obligar a fer el 25% de castellà a les escoles catalanes, s’ha entrat en una situació inèdita amb l’aprovació dimecres passat al Parlament de Catalunya d’una nova llei que tracta de «l’ús i aprenentatge de les llengües oficials» a les escoles catalanes. La llei ha estat aprovada per una majoria de vots molt notable: una sola abstenció, 29 vots contraris i 102 vots favorables, els d’ERC, Junts, PSC i Comuns. En principi, aquest suport tan ampli hauria de servir per aturar l’aplicació del 25% de castellà que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que no contradiu ni la Constitució ni l’Estatut, segons dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. A més, la nova llei rebutja qualsevol tipus de percentatge en l’ús de les dues llengües oficials, que s’haurà de regir per les normes que decideixi cada centre escolar, sempre considerant que el català és la llengua bàsica i fonamental de l’escola catalana. Una llei, però, que no ha estat votada per la CUP, que considera que no defensa prou bé la immersió lingüística en català, ni tampoc per Ciutadans, PP i Vox per la raó contrària: hi veuen una trampa per potenciar la immersió i refusar de fer el 25% de castellà. Per això ja han anunciat que la portaran al Constitucional. I ja sabem què solen fer els tribunals...
La calor d’aquests darrers dies ens recorda les greus amenaces del canvi climàtic. Ja no es tracta de vagues teories d’uns entesos en climatologia que sembla que ens volen espantar. No. Es tracta d’efectes comprovables i visibles per tothom qui se’n vulgui adonar. Per això el Parlament Europeu acaba d’aprovar la prohibició de fabricar i vendre vehicles de gasolina o gasoil a partir del 2035. I serioses limitacions a l’emissió de contaminants de tot tipus a partir del 2025. La realitat és que anem tard i que ja és hora de rectificar d’una vegada.
