Demà tindrà lloc a Berga el ritual dels Quatre Fuets, el moment en el qual es proven els fuets –petards– que es faran servir la setmana següent a la Patum. L’esdeveniment tenia sentit en el passat quan els fuets s’elaboraven artesanalment i sovint n’hi havia que feien llufa, de manera que era útil comprovar uns quants dies abans de la festa si la comanda complia les expectatives. Però ara que la fabricació d’explosius s’ha industrialitzat i perfeccionat, els quatre fuets són funcionalment un anacronisme que s’ha convertit més que res en un aperitiu dels dies a venir, i en una excusa per crear clima de Patum i que els patumaires facin els últims escalfaments previs. Per tant, l’acte s’ha mantingut, però amb un significat diferent del tradicional (com el ple de l’Ascensió en què la Corporació municipal berguedana decideix si celebrar o no la Patum: actualment és una cerimònia protocol·lària, el resultat de la qual ja se sap abans de començar).
Que els fuets ara els preparin empreses pirotècniques professionals no significa que, de tant en tant, alguns d’ells no facin figa; difícilment podria no ser així, tenint en compte que en cada cicle patumaire se’n fan servir més de 4.000 –entre plens, maces i guites. Però són pocs casos, i representen l’excepció: en principi, amb els fuets succeeix igual que amb els cotxes o els ordinadors: seria absurd demanar si els d’una remesa «han sortit bons», com si fossin pernils. Avui dia, les fabricacions estan subjectes a tantes regulacions, processos automatitzats, controls i estàndards de qualitat (els fuets compleixen la norma ISO9001 i tenen fins i tot un codi de barres cadascun), que no haurien de fallar. Sort n’hi ha, perquè només faltaria que la seguretat d’un avió o d’un AVE estigués sotmès a l’atzar de les imperfeccions. En resum, es tracti de petards o de vehicles, s’espera i s’exigeix «Qualitat Total».
A diferència, però, del que passa amb els béns industrials, en el nostre món els serveis encara es resisteixen a la filosofia dels zero defectes. Com que el component humà hi és molt protagonista –i ja se sap que «errare humanum est»–, la variabilitat en el resultat final és major, i els malfuncionaments i les tares estan més a l’ordre del dia.
L’administració pública és un bon exemple d’això. Incomprensiblement, perquè els procediments administratius han tingut dècades –si no segles– per testar-se i millorar-se, i les noves tecnologies ofereixen un suport que hauria de ser determinant. Però la realitat és que, quan un entra una instància o intenta fer un tràmit davant un poder públic, mai està segur de com i quan acabarà la cosa. Així, doncs, haurem d’inventar l’equivalent dels 4 fuets per als processos de les burocràcies públiques –els «4 papers», n’hi podríem dir– per posar a prova el bon funcionament administratiu previ a la seva recepció i patiment pel ciutadà. I si els processos en qüestió no superen el test dels «4 papers» –el jutge essent els ciutadans–, aleshores haurien de purgar l’atreviment passant per uns quants salts de plens.
