L’estudi sobre el comerç de Catalunya encarregat per la Generalitat, i que publicàvem dissabte passat, arribava a conclusions molt sorprenents, però el més sorprenent era l’estudi en ell mateix, al marge dels resultats. Les àrees comercials definides eren, per exemple, una tal Girona-Costa Brava, entenent com a Costa Brava la ciutat de Girona i la meitat sud de la costa. Té sentit en tant que aquest territori forma una certa unitat de mercat, però llavors no s’entén que, en comptes d’una Figueres-Costa Brava Nord, es construeixi una àrea Figueres-Olot-Banyoles, un conjunt insòlit que envaeix l’extrem nord de l’àrea metropolitana de Girona. Amb aquesta actitud tan valenta, no és estrany que els analistes decideixin estudiar una àrea que defineixen com a Manresa-Igualada. En aquest cas, és una associació que té sentit econòmic, però als igualadins de pro els deuen haver caigut uns quants anells i uns quants queixals: no només els han associat amb la, per a ells, capital del rostoll, sinó que els analistes han ignorat l’existència de la vegueria del Penedès, certificant, així, la seva condició il·lusòria. I per rematar-ho, la rúbrica: Manresa i Igualada formen, suposadament, l’únic espai comercial del país que pertany a vegueries diferents. Olé.
