David Castellana del Museu Arqueològic de Guissona va guiar els membres dels Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB) que van visitar aquesta població de la Segarra. La primera ocupació humana del territori està documentada a la plaça Nespla de finals de l’Edat del bronze i principis del ferro que s’abandonaria al segle IV abans de Crist, quan la cultura ibèrica no s’havia acabat de desenvolupar. Iesso va ser fundada l’any 100 abans de Crist. Segles més tard, Guissona va pertànyer a la Marca Hispànica com a frontera entre els comtats francs i el món andalusí, però durant els segles VII i VIII la major part del territori era desocupat. L’aigua és un element fonamental de la població, amb fonts com la de l’Estany, les fonts de la vila i la fonteta. La seva empremta registra la continuïtat des de l’època romana fins a l’actualitat. Una galeria ens condueix fins al brollador natural i l’origen de les fonts, amb les canelles (representades en formes de caps monstruosos) per omplir cantis. Es protegia l’aigua com a bé fonamental. Ara no surt de forma natural, sinó bombada. Un altre element indispensable per treballar el camp eren els animals. La conquesta de Guissona va tenir lloc els segles X i XI, en dues fases. Una primera per part de Borrell II, comte de Barcelona. Perdut el territori, el bisbe Ermengol d’Urgell el recuperà abans del 1023 per als cristians. Es pot veure un pany de muralla medieval i moderna en el nucli històric, «tot i que la pedra de Guissona és de molt mala qualitat». La muralla medieval parteix d’una altra tardo-romana. Tant la muralla com el portal de l’Àngel han estat declarats bé cultural d’interès nacional. Es venera Sant Roc, ja que la llegenda diu que va protegir la població d’un atac de còlera.
Cal remarcar el carrer de la Font que travessa el nucli històric i comunica la plaça Major porticada amb el Portal de l’Àngel. En un punt on s’eixampla el carrer es converteix en la plaça Pere Faiges, conqueridor de Califòrnia en companyia de Gaspar de Portolà. Una placa en recorda el lloc on va néixer. En aquesta plaça hi havia el costell, mentre la forca era fora muralles, dos llocs on s’ajusticiava els condemnats. En tots dos casos els penjaven, la diferència era que els morts pel costell podien ser despenjats i enterrats. Cal destacar-hi les cases modernista i noucentista reinterpretades de cal Piteu i cal Vaqué de començaments del segle XX. A la plaça Major hi ha ca l’Erill i l’església neoclàssica de Santa Maria de Guissona, amb les capelles del Claustre, sant Isidre i sant Plàcid, copatró de Guissona. La població actualment és de 7.800 habitants, 600 dels quals són refugiats ucraïnesos que s’han instal·lat a Guissona arran de la guerra amb Rússia. El Parc Arqueològic de Guissona permet fer un recorregut per la vila de Iesso i l’esplendor romà que les excavacions d’arqueòlegs bàsicament de la UAB van fent aflorar. S’ha avançat en els coneixements de la muralla, l’entrada, les cases i les aigües termals monumentals. El Museu funciona des de mitjan segle XX de la mà de l’estudiós local Eduard Camps Cava. El 1983 es van exposar peces trobades des del final del bronze a l’època romana. El 1995 es va crear el Patronat d’Arqueologia de Guissona que va remodelar el Museu, el 2000, amb una gestió rigorosa del patrimoni històric. El 2010 es rehabilita la planta baixa de la Fassina com a nou museu que uneix el patrimoni arqueològic amb l’històric.
