A la contracrònica del ple que feia en Xavier Domènech, parlava del PSC com a «partit d’ordre». Aquests tipus d’articles, tot i tenir un punt satíric, solen ser molt encertats.
A Catalunya, quan parlem de seguretat i ordre públic, sembla que no estiguem parlant d’un pilar bàsic de l’estat del benestar. Alguns volen fer veure a la policia, com una institució repressora. Però no, estem parlant d’una institució tan democràtica com qualsevol altre. Com tots, poden estar més o menys encertats en les seves actuacions, però, com tota policia, tenen l’obligació de fer complir la legalitat que ens hem donat. I sí, efectivament, a vegades, per sort en molt poques, per retornar l’ordre, han d’utilitzar la violència.
Tot això ve a compte per una proposta al ple, presentada pel grup del PSC, que feia referència a les ocupacions delinqüencials i les màfies que operen en aquest sector. Cap demòcrata pot acceptar aquest fet. Que les administracions no compleixin amb el dret a l’habitatge per a tothom, no dona dret a l’ocupació per aquells que no en tenen. Ja només hi falten les màfies que en fan negoci. Aquesta problemàtica encara que es vulgui amagar existeix a la nostra ciutat, d’ocupacions al marge de la PAHC, n’hi ha moltes i són fruit del mercadeig amb l’extrema necessitat de persones vulnerables.
Aquest no és un tema únic de Manresa, és un tema recurrent arreu de Catalunya i els alcaldes de les ciutats mitjanes i grans s’estan coordinant per demanar a la Generalitat i al govern d’Espanya que preguin mesures i aprovin normatives que els permetin fer front a aquesta situació. D’ajuntaments n’hi ha de governats amb partits i coalicions de tota mena, però a Manresa al govern li passa com al de Catalunya, en temes de seguretat el seu criteri queda supeditat al que diguin les CUP.
La proposició del grup socialista va ser esmenada pels grups del govern, aprovar tal qual una proposta presentada pels socialistes deu ser pecat, però en el fons, amb petites variacions, podia ser assumida pel PSC. En el debat, com aquell qui no vol la cosa, les CUP, com sempre, van acusar a tort i a dret de voler criminalitzar el moviment ocupa i altres perles, per acabar demanant als grups que retiressin tant la proposta com l’esmena per redactar-ne una de conjunta per al pròxim ple. ERC i Junts ràpidament van acceptar en nom del «consens», no fos cas que des de les CUP se’ls acusés de repressors. Com és obvi, el grup socialista no ho va acceptar, per dues raons fàcils d’entendre. En primer lloc, si les CUP tenien un text alternatiu havien d’haver-lo presentat en forma d’esmena. Està molt bé demanar consens, però no val fer-ho després d’un discurs d’esmena a la totalitat. I la segona, que el PSC té una visió totalment contraposada a la que tenen les CUP en tot allò que té a veure amb la seguretat.
Sí, el PSC és un partit d’ordre. Perquè l’ordre és la base de la convivència, necessitat bàsica que tenim per viure en societat. La desgràcia és que als que governen a Catalunya i a Manresa els fa por defensar-ho.
