La paraula catalana menjar és alhora un verb i un substantiu, una coincidència que ens permet de dir: Què mengem? Mengem menjar! (What do we eat? We eat food!). De la mateixa manera, els mots esmorzar, dinar i sopar són noms i verbs alhora, mentre que, en anglès, els noms sí que hi corresponen (esmorzar = breakfast), però no els verbs (esmorzar = have breakfast); p.e.: Vam esmorzar d’hora = We had breakfast early. De fet, l’anglès disposa de molts més casos amb aquesta característica que no pas el català; p.e.: work = treball i treballar, yawn = badall i badallar, need = necessitat i necessitar, etc. Però el que encara és més estrany és que el mot dust vol dir tant pols com treure la pols –p.e.: First sweep, then dust, then mop (Primer escombra, després treu la pols, després frega)– i que weed vol dir tant mala herba com treure la mala herba –Don’t weed the flowering weeds (No treguis la mala herba que està en flor). I el títol? We water with water.
