L’abús del radar

La C-55 era una carretera mortal i ara ja no ho és. Hi ha molts accidents menors, però no de mortals. Certament, les mesures que s’hi han aplicat han funcionat. Però encara haurien funcionat més si haguessin imposat una limitació de 50 per hora de cap a peus, o encara més definitiu: els accidents desapareixerien si tanquessin la carretera definitivament. Convertir una carretera en una ratera on s’avança en processó amb els dits creuats i resant perquè no hi hagi ni la més mínima topada que ens atrapi en un embús no és una bona política de carreteres. Fer que una carretera deixi de ser digna d’aquest nom per aconseguir que la gent no s’hi faci mal no és una bona política. Això ho sap fer tothom. El preu de la caiguda del nombre d’accidents és que per travessar el Bages Sud sense pagar peatge cal sotmetre’s a limitacions físiques i a tres radars, més un a Olesa i un a la C-58. Cinc punts on qualsevol distracció amb la velocitat suposarà una multa. I és molt fàcil excedir una mica la velocitat màxima quan es passa per la C-55 a hores de poc trànsit. Els que hi passen constantment no es poden permetre un error. Això no és així a la major part del país. I no és just.