Quiosc

Regió7

Jaume Farguell

PERSPECTIVA

Jaume Farguell i Sitges

President del Casal d'Europa

Associació Colònies del Llobregat

Acaba de néixer a la nostra comarca una entitat que, en la meva opinió que estimo prou compartida, està cridada a despertar interessants i abundants iniciatives.

Associació Colònies del Llobregat

Parlo de «l’Associació d’Amics de les Colònies Industrials del Baix Berguedà», dignament presentada i amb estimulant concurrència el dia primer de maig d’enguany als jardins de Cal Pons del municipi de Puig-reig.

L’objectiu essencial de la iniciativa es centra en la dinamització de la vida social, cultural i si cal turística de tots els nuclis urbans, orgullosament supervivents d’aquell vigorós i compacte enfilall de colònies industrials tèxtils que fins fa mig segle havien convertit el Llobregat en una autèntica columna vertebral de l’economia berguedana.

Amb raonable criteri inicial, el nucli promotor del projecte el constitueix un grup de persones que, per raons familiars i tradicionals se senten tan profundament arrelades al present i passat d’aquest territori com sentimentalment compromeses amb el seu futur.

Tots i cadascun dels promotors esmentats han assumit el repte d’exercir de portaveu dels problemes i anhels de la seva pròpia colònia, i sense voluntat d’interferir en les iniciatives endegades per les associacions ja existents, coordinar-les i enriquir-les a través d’aquells nous projectes que calguin.

No seria lògic menystenir que aquest lloable projecte de l’Associació pugui, en el seu moment, comptar amb el positiu i estimable suport institucional de la Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i Ajuntaments implicats.

I fins m’atreveixo a suggerir que, si és possible, sigui també el Casal d’Europa del Berguedà qui proposi i dugui a terme jornades de recíproc intercanvi d’experiències transfrontereres amb altres iniciatives europees de paral·lel context.

En aquest sentit i a títol d’exemple, no puc deixar d’esmentar coneguts i alliçonadors exemples europeus de complexos industrials tèxtils antany creats a l’empara la energia fluvial hidràulica i que posteriorment, amb saviesa, foren transformats en referents culturals i turístics de primer ordre.

Per esmentar-ne només un parell, inoblidables resulten el de la sueca i dinàmica ciutat de Norrköping, vora del riu Motala, on cultura, ensenyament, alta tecnologia i turisme esdevenen dignes successors de l’empori tèxtil Strykjäret, ja extint a finals dels anys seixanta. I l’altre, a Escòcia, al complex de Lannark, a les ribes del riu Clyde, on els telers emmudiren el 1968 per donar vida anys després al «New Lannark Conservation Trust», atracció turística de primer ordre, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb més de 400.000 visitants a l’any.

No dubto que el coneixement dels dos esmentats exemples europeus podrà aportar-nos reflexions sobre alguna paral·lela i engrescadora iniciativa al Llobregat. Sense oblidar però que aquests dos reviscolats complexos industrials de Suècia i Escòcia ens apareixen endinsats al centre urbà de les dues ciutats al·ludides. Altrament, pel què fa a les nostres velles colònies, constitueixen cadascuna d’elles, un independent, modest i càlidament humanitzat nucli urbà. Separat i agermanat alhora de la seva colònia veïna, no massa llunyana i ben visible. I enllaçades totes elles pel camí que voreja el riu i enfila el pintoresc rosari de les 16 que composen el conjunt dins un entorn paisatgístic de plàcids contrastos i acollidores boscúries.

En definitiva, cal felicitar aquesta iniciativa del Baix Berguedà, com autèntic propòsit de social i cultural de renaixença, el mot més encoratjador del diccionari i de la història. Fou la Renaixença del segle XIX que desvetllà la Catalunya esmorteïda. Fou el Renaixement del segle XV que infongué vida a l’Europa moderna. Que així succeeixi al territori del Baix Berguedà i que sigui per molts anys.

Compartir l'article

stats