Era juliol com ara. El president Pujol va sorprendre tothom, ara fa vuit anys, en fer públic que tenia un compte bancari sense declarar a Andorra. Els diners provenien d’una deixa del seu pare, Florenci Pujol, i durant tots aquests anys no havia trobat el moment de regularitzar la situació amb Hisenda. La declaració que va fer va tenir el to d’una expiació, que va deixar perplexa bona part de la ciutadania.
Ara, vuit anys després, Pujol ha trencat el silenci que ha mantingut des d’aleshores en una entrevista amb Josep Cuní en el seu comiat de Ser Catalunya i sense entrar en gaires detalls ha volgut reivindicar que no és corrupte i assegurar que posa la mà al foc per gran part de la seva família. Però Pujol sap que deu una explicació a la gent que va confiar en ell, que va ser molta.
Amb l’expiació no en va fer prou, perquè queden moltes coses per aclarir, tot i que és públic i notori que les clavegueres de l’Estat el tenien en el punt de mira pel procés que es vivia a Catalunya. Pujol sap que està en deute amb el país i amb ell mateix, perquè no pot ser que la seva trajectòria es vegi dilapidada pel que es va saber fa vuit anys i pels processos judicials a tota la seva família.
