El bon samarità. Una història que ens exemplifica que a vegades qui menys té, més dona; qui menys té, a vegades, més generós és. Potser perquè té menys a perdre o potser perquè té una mirada més simple, pura i neta.
Si analitzem els personatges, anem de més a menys. Tenim la persona que és robada, apallissada i abandonada de mala manera. És una víctima, és el motiu de la història, el fil conductor. Aquí comença tot. Seguidament apareix el sacerdot. El sacerdot el podem entendre com la màxima expressió de la bondat, del bé, de la saviesa i del compromís social i intel·lectual. És la figura humana més pròxima a Déu, però humana, terrenal. És la veu del bé i del coneixement.
La segona figura és el levità, un personatge considerat més terrenal que el Sacerdot però també superior a la majoria quant a saviesa i bondat. Una persona que viu dedicada al Temple, a la paraula de Déu i a les normes morals i ètiques del moment. També és considerada superior a la població i a la gran majoria de persones, dins el context social de l’època.
Per tercer personatge tenim el samarità, un personatge que pertany a un grup social considerat inferior, amb mala premsa i que representa el diferent, l’altre. Un representa quasi la divinitat o la màxima expressió de divinitat a la Terra, el segon representa la saviesa i la bondat i el coneixement de la Llei, i el tercer, el pobre ignorant que està estigmatitzat pel seu entorn.
Al final, ja sigui per por, per desconfiança, per perjudici o simplement per peresa, els dos primers, a ulls dels espectadors de la història, no actuen bé i poden ser recriminats per la seva actuació. En canvi, el personatge moralment més indesitjable és qui, a ulls dels espectadors, actua d’una forma més desitjable, valuosa, justa i cooperativa; valors molt desitjables socialment.
D’aquí podem extreure diferents aprenentatges; el primer és el famós refrany de «l’hàbit no fa el monjo»; el segon és la importància de la puresa i senzillesa de les mirades, netes de prejudicis i amb l’essència de la innocència; el tercer, la importància del despreniment de les coses materials del nostre entorn, perdre diners, roba o fins i tot temps, ens pot limitar a viure plenament; i quart, entre d’altres, la igualtat de l’essència humana i la comunió en societat, els coneixements intel·lectuals mai podran competir amb la força de l’Esperit.
