Com que no soc metge, ni epidemiòleg, ni analista de dades, em guardaré prou de dir com s’han de diagnosticar els casos de covid òmicron B.4 - B.5, que diu que s’estan triplicant en nombre si els comparem amb els de fa just un any. Tampoc m’atreviré a dir quants dies de confinament haurien de fer, quin ritme de vida seria recomanable portar als qui tinguin la dissort de contagiar-se. Per descomptat, no seré jo qui afirmi si seria oportú i intel·ligent començar a aplicar una nova dosi de vacuna. Tanmateix, com que a la meva ignorància sí que puc afegir-hi el cangueli inherent al fet de formar part de la població vulnerable (diuen que els que passen dels 70 anys o si acumulen factors de risc) i tenir alguna incidència respiratòria en l’historial mèdic de fumador empedreït que vaig ser, penso que sí que tinc dret a expressar els dubtes que em provoquen les mesures que s’han engegat per parar els peus a la setena onada covid. La veritat és que em preocupa prendre mal en aquesta ensulsiada, acabar al llit (o al clot!) si és veritat que els de la meva volada són els que cauen com mosques en aquesta ocasió.
A vore: mentre hi ha barra lliure per viatjar, anar a macroconcerts, festes multitudinàries, espectacles, actes de festa major i tot el que l’estiu invita a viure carpe diem, els de la meva quinta i circumstàncies podem sortir de casa? Nosaltres haurem de portar mascareta i els altres no? Hem de ser prudents i lluir com si res la nostra vulnerabilitat? Ho dic perquè aquests dies m’he sentit especialment observat anant amb la mascareta posada dins les botigues, al restaurant, a l’ascensor, als carrers atapeïts de vianants... La vergonyeta s’ha convertit en acoquinament quan m’he atrevit a retreure a algú que feia vida normal amb símptomes evidents de covid. Qui l’ha diagnosticat? Qui controla els seus moviments? A casa compleixen els criteris de confinament? Quants dies farà bondat: 5, 10? Si li han donat la baixa laboral per telèfon, algú controlarà les recaigudes per contagi familiar (ara l’un, ara l’altre, després el nen que algú haurà de cuidar si els avis són vulnerables...).
Ja perdonareu tanta insolència, però si la setena envestida l’hem de passar com sigui per acumular recursos econòmics de cara a la tardor catastròfica... Veus autoritzades recomanen mesures profilàctiques per a tothom i específiques per als vulnerables. Fer «populisme pandèmic» (Salvador Macip defineix així les «mesures») provoca preguntes encara més insidioses: dels mil cent milions per comprar armes, quants s’han pres a la sanitat pública, al millorament de les condicions laborals dels sanitaris, a l’atenció adequada de la població? Què es pensen que som?
