Passejant per Palma de Mallorca es pot visitar Can Berga, actualment és el Palau de Justícia. A la seva façana llueixen de forma espectacular les cinc llunes de l’actual escut de la ciutat de Berga. La noble família dels Berga, senyors feudals, tenia en el seu escut cinc llunes, que van deixar com a singularitat de l’escut berguedà al costat de les quatre barres catalanes. En marxar part de la família dels Berga a Mallorca, arran de la conquesta de l’illa pel rei Jaume I, s’hi va establir i va conservar el cognom i l’escut durant anys.
L’Ajuntament palmesà en diu, d’aquesta casa: «La façana és plana i poc ornamentada, únicament interrompuda per dos grans balcons amb peanyes motllurades i amb balustrada. Sobre el portal rodó adovellat hi figura un elegant escut de la família Berga, obra de Joan Deià...». L’any 1677 el casal passà a mans dels Berga, quan morí Eleonor de Santacília, casada amb Gabriel de Berga i Sanglada. El seu fill, Gabriel de Berga i Santacília, fou mort el 1706 quan defensava la causa de Felip V, durant la guerra de Successió. Poc abans de 1754, Gabriel de Berga i Safortesa hi promogué una important reforma que el transformà en un dels edificis barrocs de més caràcter de la ciutat. Aquesta remodelació s’acabà el 1760, quan ja el casal era propietat de Cecília Safortesa i de Berga. Gabriel Pons fou el mestre d’obres i Joan Rotger hi realitzà el treball de fusteria, mentre que Joan Deià hi treballà com a escultor. A finals del segle XVIII, després de plets testamentaris, l’herència dels Berga es reparteix entre els Burgues-Safortesa i els Quint-Safortesa, i el casal acaba en mans dels primers, coneguts a partir de llavors amb el nom de Safortesa des Mercat, a diferència dels Quint, que eren els Safortesa des Born. El 1942, l’edifici fou venut al Ministeri de Justícia, actual propietari. El 1965 l’edifici patí importants modificacions per les obres d’adaptació que s’hi realitzaren per tal d’albergar-hi l’Audiència Territorial. Un dels canvis va ser l’accés principal a la planta noble, amb l’escala, que de la dreta passà al centre».
El comte d’Espanya fou fet presoner a la rectoria d’Avià pels mateixos membres de la Junta Carlina berguedana i després fou assassinat. Van abandonar-lo a prop d’Organyà, sobre el Pont d’Espia, el van estrangular i llençar el seu cos, lligat amb una roca, al riu Segre. Marià Cubí, metge impulsor de la frenologia, va profanar el taüt del comte i en manllevà el crani per fer-ne un estudi. Posteriorment, el crani va viatjar molt, fins i tot va passar per Filipines... fins que, finalment, i durant uns quants anys, era passejat per la processó de Cervera. El seu fill, a la fi, va reclamar el crani per enterrar-lo amb la resta de les seves despulles al panteó familiar a l’illa de Mallorca a Sineu, municipi d’es Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l’illa.
