Avià va celebrar el passat cap de setmana una de les seves festes més representatives, la Festa del Segar i el Batre. Un esdeveniment en el qual un grup de persones es reuneix per segar un tros de camp de blat i fer-ne la batuda de la mateixa manera que es feia dècades enrere, abans de l’arribada als camps de la gran maquinària. Ni tractors ni segadores, ni recol·lectores ni cap màquina de les que funcionen ara per fer les activitats pròpies del camp eren diumenge al recinte de la festa. Només hi havia persones, animals, i eines com les falçs, els volants o les forques, entre altres.
Amb el dia a dia sovint ens oblidem d’on venen moltes de les coses que fem o tenim actualment. Segurament molts nens i nenes de les grans ciutats no en tenen ni idea d’on surten ni de com es recullen els cereals. La festa del Segar i el Batre és una oportunitat per poder-ho veure de primera mà i entendre que tot té un cost. Des de fer la sega amb les falçs, els volants i els esclopets a fer el paller amb la palla que ha sobrat després de la batuda passant per lligar les garbes i la cura dels animals que col·laboren en algunes de les tasques del procediment.
L’activitat de segar i batre no només era una feina de camp, sinó també una important activitat social. Ara, però, ha deixat de ser-ho per convertir-se en una rutina més del cicle productiu del camp, ja molt mecanitzat i industrialitzat. S’ha perdut la seva particular màgia, però almenys els pagesos han quedat més alliberats de la duresa d’aquestes feines.
Tornant a mirar enrere, estant a la festa em va sorprendre, molt positivament, l’interès d’alguns joves per aprendre a segar. Alguns d’ells, de fet, no era el primer cop que segaven i que participaven a la festa. Els més petits no segaven, però també s’acostaven al camp a veure com ho feien els més grans. També em va sorprendre el paper de les mestresses que, com es feia antigament, preparaven l’esmorzar als pagesos perquè agafessin forces per continuar treballant sota el sol. De fet, fins i tot reproduïen la indumentària de l’època.
Tot i la participació d’alguns joves, però, els més grans pateixen per la manca de relleu a la festa. I és que els pagesos que encara col·laboren amb fer la sega i la batuda cada cop són menys i encara que alguns joves s’hi impliquin, no seria suficient per mantenir una festa que recorda alguna de les activitats més importants del sector agrícola. Cal mantenir festes com la del Segar i el Batre per no només llegir sobre el passat, sinó també per experimentar-lo.
