Quiosc

Regió7

pau brunet

Pau Brunet

Periodista. Responsable de l'edició digital de Regió7 des del 2009.

Sor Ambulància

Sor Lucía fa teatre, pur teatre». Quina gran frase teclejada per algú assegut al seu sofà de casa que deuria buscar una forma enginyosa per ridiculitzar la religiosa manresana a les xarxes socials, però que va acabar parint un eslògan mourinhià i que, en el fons, tampoc descobreix res de nou, que a Caram li agrada el xou, ballar i fer comèdia. «Buscafames», li etziba un altre dels molts comentaris negatius que s’apilen a cada notícia que publica aquest diari a Facebook o Twitter sobre ella. Odi, en estat pur, potser enveja, supèrbia, ira i uns quants pecats capitals més que a mi em generen mandra.

No sé si és per Sister Act o perquè a casa es veia Sonrisas y lágrimas una vegada darrere l’altra, però sempre he estat molt atent a la trajectòria de sor Lucía. Primer, perquè era una monja que trencava estereotips. Després, però, el seu costat religiós ha passat a un segon pla. El que creu o deixa de creure és relativament poc rellevant, com ho és saber si en les distàncies curtes és més o menys simpàtica o si les parets de Santa Clara tremolen quan perd el Barça («Culer, nacionalista i argentina!»). El que és innegable, el que la fa veritablement important i necessària, és que viu dedicada als altres, rara avis en una societat extremadament passiva menys a l’hora de fer el cunyat.

Ella és l’engranatge d’una plataforma civil que ajuda més de 2.100 famílies, una feina que s’hauria d’estar abordant des de les administracions. I quan se li posa quelcom entre cella i cella, ho aconsegueix. L’última, dur una setantena d’ambulàncies fins a Ucraïna, d’on ha anat i tornat carregada de refugiats. «Per què no viatja a Melilla?», «I a mi, que no m’ajuda?» o «d’on surten els diners?», preguntes demagògiques dites novament des del sofà de casa i a través d’un telèfon mòbil o un ordinador (dues eines que per a tres quartes parts del planeta són un luxe, no troben?).

Caram ha sabut ser al lloc oportú en el moment idoni i ha explotat les seves dots d’influencer, fent acudits sobre Ryanair o la Siri a TikTok si cal. Però tota exposició té una torna, una bona dosi de haters, i no pas gaire joves. He deixat un dels millors comentaris que li han dedicat per al final. «Primer mira pel teu país i després ves on vulguis». Un acudit dolent d’algú que va perdut: 10.000 quilòmetres separen Manresa de la ciutat on va néixer sor Lucía, Tucumán, a l’Argentina, el 1966, un any abans que a Espanya s’estrenés Sor Citroën. És Manresa qui hauria d’estar contenta de tenir la seva pròpia Sor Ambulància.

Compartir l'article

stats