Els veïns fan rotllanes. Comenten la situació. Amb nervis, però serens. Majoritàriament serens, tot i que a alguns d’ells se’ls deu haver cremat bona part del patrimoni, somnis i paisatges que els han acompanyat en les darreres dècades. Al seu darrere, es veuen les flames i com el núvol de fum, aquesta xemeneia que es dibuixa des de la carena cel enllà, perfilada, es desplaça amb el vent i la força de les flames. Van passant els anys i es repeteixen les imatges. El problema està definit i explicat des de fa anys. Després del gran incendi del 1994, amb l’experiència del 1986 a Montserrat, es va veure que calia canviar la manera de combatre el foc. I aleshores, i des d’aleshores, s’ha treballat en la part teòrica. Ara, ja sabem de què va. Per tant, aquest cop, amics polítics, estalvieu en intervencions al Parlament. En tot cas, tanqueu-vos-hi en una sala, ho podeu fer avui mateix, tots, i poseu-vos d’acord sobre com salvem el país de les flames. No hi ha gaire per triar: gestió del bosc i solucions perquè aquesta, que en principi serà deficitària els primers anys, rebi el suport institucional per tal de garantir que es pugui dur a terme. Per evitar incendis grans, no queda més remei que tenir boscos amb menys densitat i amb franges de seguretat. I les urbanitzacions, sense bosc a la vora.
