L’Anna Gabriel ha tornat del seu exili a Suïssa. Per als rivals en la política, el seu autoexili. Tant m’és. Ha tornat, ha declarat al Tribunal Suprem i pot circular lliure pel seu poble, Sallent, per Catalunya i per Europa. Ha estat quatre anys vivivint a Suïssa i entenc que el retorn s’ha produït en el moment en què ha tingut la garantia que no entraria a la presó. Ara podrà abraçar la mare, el germà i la cunyada, la neboda i els tiets, i fer una cervesa ben fresca a la terrassa d’un dels bars amb els seus amics. Diu que, de moment, però, se’n torna a Suïssa. Allà continuarà exercint com a secretària general del sindicat Unia Genève a la regió de Ginebra, càrrec que ostenta des del novembre de l’any passat. Torna a ser lliure, perquè no poder tornar al seu país li era una amenaça i una retallada de les seves llibertats. Diu que aquest pas processal «era necessari per recuperar la llibertat de moviments». I en un comunicat afegia que «de moment, en coherència amb una sèrie de responsabilitats professionals i personals adquirides, continuaré vivint i treballant al mateix lloc on he treballat i viscut els últims anys».
Gabriel va ser una de les polítiques més destacades en els anys previs al procés. Després de l’etapa David Fernández, va ser la cara més popular dels cupaires. Va tenir molt bons resultats per a la seva formació i va encapçalar el grup parlamentari i el partit en aquells anys.
El Tribunal Suprem ha deixat sense efecte l’ordre de detenció després que Gabriel comparegués ahir voluntàriament davant d’aquesta institució, que presideix el jutge Pablo Llarena. El mateix jutge s’havia negat fins ara a aclarir quina era la situació per la que podia passar Gabriel si entrava a l’Estat espanyol. Hi havia una amenaça no aclarida i el jutge, verbalment, havia dit que li podia imputar més causes. Fa unes setmana s’ha sabut que «només» l’acusarien de desobediència, un delicte castigat amb penes de sis mesos a dos anys d’inhabilitació. I aquestes poden ser penes assumibles, més enllà que es puguin considerar injustes.
Si el poder polític i judicial espanyol ens els miréssim com si es tractés dels plats d’una balança (imatge judicial), se’ns descompesaria exageradament. Allà on hi col·loquéssim la repressió i les sentències contra els interessos dels polítics catalans independentistes ens tocaria a terra. L’altre plat, entre indults parcials i els retorns de Meritxell Serret i Anna Gabriel es va omplint, però no hi ha equilibri. L’acció contra els uns continua, la impunitat contra d’altres, també. Però Anna Gabriel pot tornar a abraçar la mare, la Maribel.
