L’incendi del Bages quedarà gravat a la memòria de molts habitants de la zona que han vist com les flames s’apoderaven de la massa forestal i s’aproximaven a les zones urbanitzades, fins al punt d’afectar els habitatges. La virulència del foc ha posat sobre la taula la necessitat de plantejar un canvi de model en la gestió dels boscos, establint franges de protecció en aquells nuclis habitats pròxims a l’entorn natural, però també retornant la rendibilitat al món rural a través de l’activitat agrària i ramadera.
L’abandonament de les zones rurals comporta la deixadesa dels boscos, que creixen de forma descontrolada i provoquen la propagació ràpida de les flames. El resultat, un paisatge ennegrit per la cendra, només és la punta de l’iceberg d’un problema que ve de lluny i que és vigent en diferents punts del territori, que han perdut de forma progressiva les extensions dedicades als conreus i el pas de ramats que afavoreixen la regeneració del sotabosc. En aquest sentit, és imprescindible recuperar aquests artesans de la terra que no només contribueixen a tenir un paisatge més ric i divers, sinó que proveeixen aliments als pobles del seu entorn, creant societats més autosuficients i facilitant la reducció d’exportacions agroalimentàries.
La duresa dels treballs del camp pot explicar part d’aquesta pèrdua de mans en la pagesia, però també la falta de suport de les administracions a les petites explotacions que, en els últims anys, han hagut de fer front a l’escalada de preus en el mercat i a la competència amb les grans indústries del sector. Així ho va constatar aquest diari en una trobada de ramaders del Moianès en motiu de la presència del llop a la comarca (vegeu l’edició del 17 de juliol del 2022), en què van posar de manifest el desajust entre les decisions que les autoritats prenen des dels despatxos i les necessitats del món rural, ja que sovint es veuen obligats a dedicar part de la seva jornada a la burocràcia, en comptes d’invertir el temps en els conreus o el bestiar.
Malgrat les dificultats amb què es troben els professionals del sector, resulta encoratjador veure com hi ha joves disposats a emprendre el seu propi projecte vinculat a l’agricultura o a la ramaderia, recuperant la saviesa ancestral dels nostres avantpassats, com és el cas àmpliament relatat per aquest diari (vegeu l’edició del 25 de juny del 2022) de l’avinyonenc Jordi Julià, un dels pastors que manté la tradició de pujar el ramat a muntanya a l’estiu amb una transhumància des del Bages fins a la vall de Josa, sota el Cadí. Històries com la seva aporten un bri d’esperança al futur dels boscos.
