Li proposo un exercici senzill d’avaluació de la seguretat al seu entorn. Valori els casos de robatori patits en carn pròpia, veïns, companys de feina, amics o coneguts. M’aventuro a afirmar que en té de recents i ben propers. Sense cap valor estadístic, servirà per percebre si on viu és avui més o menys segur que fa un quant temps. La percepció humana sempre és subjectiva i la forma de minimitzar-la és enfrontant-la a la realitat directa, sense intermediaris i descomptant tots el «m’han dit que».
Jo ho he fet. A la ciutat de Berga s’estan produint sostraccions generalitzades i per onades. Com si els lladregots fessin una campanya intensa i després marxessin o s’amaguessin. Després tornen amb un patró d’actuació similar. En pocs dies s’han forçat les entrades de pisos, generalment àtics, per endur-se joies i diners en metàl·lic. Al mig del dia, en zones concorregudes i aprofitant dos factors: les víctimes no són a casa i l’hàbit de veure desconeguts a les escales d’on vivim. Entre altres raons perquè molts ni ens coneixem, tot i viure al mateix barri, edifici o replà. Els de la darrera remesa són saltejadors sense gaire interès en objectes electrònics voluminosos i roben de manera endreçada. És a dir, quan es torna a casa, falten els objectes de valor i tot està més o menys al seu lloc. No es produeixen aquelles escenes, com en les pel·lícules policíaques, on tot és per terra, remenat i amb els calaixos del revés a sobre dels llits.
Si fan un test sobre casos propers d’accidentats en avió, la quasi totalitat no en tindrem cap ni remotament proper. Per tant, la impressió quadra amb la realitat: en els darrers anys hi ha hagut un accident aeri fatal amb origen a Barcelona.
Pel que fa a les estadístiques oficials disponibles, elaborades pel Departament d’Interior, venen una reducció dels delictes. I afirmo que ho «venen» perquè han d’anar enrere fins al 2017 per quadrar-ho. A la Catalunya central som, com en moltes altres dades, a la cua del país. En aquesta ocasió és una bona posició. No es pot cantar victòria perquè és on més creixem en la comparació interanual. La dada encaixa amb la meva experiència directa d’augment de furts i assalts a domicilis de persones conegudes. Tot i que encara ens sostreuen poc respecte de la regió metropolitana, cada dia ens furten més. D’un any a l’altre, els delictes diversos creixien per sobre del 10%. Els sexuals, a nivells del 30%. Estem molt pitjor i si seguim aquesta tendència, veurem una alarma a cada casa. Aquells dels anuncis de ràdio apocalíptics amb ofertes de seguretat estan fent el seu agost permanent.
Deixant a banda alarmismes i valoracions sobre l’idioma natiu dels lladres, cada dia en són més, saben robar bé, entren a les cases de forma eficaç, sense fer trencadissa i saben què busquen. A Berga, les joies de l’àvia i els estalvis de la tieta. Al Bages, als polígons industrials, metalls seminobles ara pagats a preu de nobles i el nou or líquid: els dipòsits de gasoil de les fàbriques. La moda d’aquest estiu.
