Tinc un veí que ha aprofitat els dies del pic de l’onada de calor per netejar l’entorn de casa seva fent anar la desbrossadora a cor què vols (algun dia, a primera hora de la tarda, quan la marinada bufava amb ganes). Dijous feia anar una mola elèctrica envoltat d’herbam sec, fins que el vaig advertir del neguit que em provocava sentir-lo a treballar amb una eina que fa saltar espurnes. Es devia compadir de mi, o va pensar que era millor fer-me cas, perquè va parar la màquina. Qui sap si m’hauria pogut estalviar el patiment dels altres dies, quan desbrossava, si li hagués fet notar la irresponsabilitat que cometia... O l’irresponsable vaig ser jo per no haver-lo denunciat?
Aquest és el tema: avui, el que compta en tot i per a tot és l’actitud personal dels ciutadans. És més necessari que mai un comportament responsable individual, que ajudi a controlar les desmesures que ens afecten. Aquesta setmana ens han atabalat els incendis forestals i les greus conseqüències patides pels afectats, però si traslladem la reflexió al caos que vivim en el dia a dia per la poca traça dels governants (daltabaix econòmic, crisi energètica, canvi climàtic, requalificació de l’energia nuclear i el carbó com a verdes, militarització i enfrontament entre blocs, aprofundiment de les desigualtats socials, etc.), hauríem d’entomar la quota de responsabilitat que ens pertoca a cadascú de nosaltres per haver-los deixat fer i mantenir-los en el càrrec. La descura afavoreix el desastre. Com la renúncia a fer el que toca individualment, oblidant el col·lectiu irresponsablement. Si ho apliquem a l’escenari de país, no és estrany que la gent es faci enrere en els compromisos veient que no hi ha una estratègia conjunta. Que les picabaralles només engresquin tertulians i tuitaires professionalitzats.
I si aprofitem el símil dels incendis forestals, està demostrat que sense planificació no hi ha estratègia victoriosa. Sense estratègia, la derrota està assegurada, i els efectes emocionals arriben molt endins, fan molt de mal, desestabilitzen, duren en el temps, costen de superar. Som aquí, sense aprendre dels errors: miops. Ningú no sembla disposat a fer net en les estructures directives dels partits, ni a corregir les temptacions de manar al preu que sigui, ni a revifar els ciutadans anestesiats.
En la lluita contra el foc l’estratègia aconsella fer cremes selectives, estassades de protecció i una planificació de l’objectiu que es vol assolir. Si s’actua adequadament, si cadascú que hi té un paper a jugar ajuda en la tasca, els boscos tornaran a verdejar. Doncs en la recuperació d’objectius de país, igual: cal ser bombers actius, i assumir aquelles responsabilitats que hem oblidat d’exercir.
