Joves. He de confessar que tinc una debilitat per recordar aquesta edat en què la vida s’obre i, tot i que pots veure moltes quimeres, tens tot el món al teu abast, per recorre’l i créixer fins allà on pugui el teu cos, mirant fins tan enllà com t’allargui la vista. Fa una mica més d’una setmana, aquest mateix diari feia un reportatge sobre una colla de joves que s’estan fent un lloc en el món del teatre i, específicament, en el món del teatre musical. Quin goig veure’ls! Aquesta cap de setmana, per exemple, el diari explicava l’èxit musical d’un altre jove, el santfruitosenc Pedro da Costa, que després de participar al popular programa de TV3 Eurfòria! ara inicia la seva carrera com a cantant en solitari. També aquesta setmana parlaven de la corredora manresana Núria Tarragó, que s’ha proclamat a Andorra, campiona del món de curses de muntanya en la categoria sub 23. I avui en tenim un altre exemple amb la futbolista, també, santfruitosenca Paula Fernández, que després de passar pel Rayo Vallecano a primera divisió ara ha fitxat per un dels equips que millor feina fan amb el futbol femení, el Llevant.
I podríem seguir amb una relació extensíssima de casos de joves que estan picant a la porta de l’èxit, que tenen idees, imaginació, cultura de l’esforç, formació, professionalitat... Que són bons, carai! Per no continuar amb la relació de joves locals, i per canviar d’àmbit, quan es parla de joves i èxit, segur que tothom pot pensar en noms dels jugadors del Barça de futbol, com ara Ansu Fati, Pedri, Araujo, Èric Garcia, Nico González, Dest, Balde i Gavi. I encara hi podríen afegir en futbol masculí Pablo Torre, una de les incorporacions d’estiu que diuen que té un gran futur, i en futbol femení, per parlar només del darrer exemple del mateix club es podria parlar de Vicky López, l’últim fitxage blaugrana de només 16 anys. Al seu costat, les noies que en tenen 19 o 20 (Jana Fernández, Cata Coll, Gemma Font, Laia Codina o Claudia Pina, entre d’altres, semblen veteranes i estan a punt d’esclatar en el món professional.
Serien infinites les relacions de noms de joves en diferents disciplines que s’obren de braços per demanar pas. Deixem-los avançar, acompanyem-los, si cal, però donem-los totes les oportunitats que es mereixen. És evident que el nostre món està ple de dificultats, potser cada dia més, és cert, però també ho és que la generació 2000 ha arribat per demostrar que són molt bons, que ho poden ser més que els seus progenitors, i que mantindran valors per fer avançar el món. Els deixem un futur complicat, però hi confiarem.
