Els boscos, l’aigua; els incendis, la sequera. Problemes que gairebé van de la mà. Catalunya té una geografia variada, una climatologia de molts microclimes, però cada dia més, els boscos pateixen sed i els arbres cada dia estan més estressats des del punt de vista hídric i els invents perquè tothom tingui aigua quan obri l’aixeta de casa es mouen en un equilibri que pot arribar a ser perillós. Tenim un clima molt variat, una vegetació i un paisatge molt diferent, però no som un país amb uns potents recursos hídrics. Els nostres rius, per exemple, són més aviat escanyolits si els comparem amb els grans del centre d’Europa. I això és una limitació important. Ens cal, com a país, tenir bé tant els recurs de l’aigua en superfície (els rius, embassaments i els sistemes de dessalació d’aigua de mar) com els que tenim en els nostres aqüífers, les aigües subterrànies. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va decretar dimarts declarar sistemes d’alarma a diferents municipis de tot el país, però amb especial atenció a la Catalunya central. És un moment de màxima responsabilitat ciutadana, també.
