No hauria de fer falta que hi hagués una guerra per posar un mínim de seny al consum energètic. La barra lliure hauria d’estar prohibida perquè indueix a l’abús. Els preus desorbitats dels derivats dels combustibles fòssils –que són finits- ha de fer obrir els ulls a tothom, els que porten corbata i els que van amb xancletes. Els que són responsables d’equipaments de propietat pública i els privats. Tothom té al cap el seu rànquing d’espais on l’hivern no es pot viure de calor i a d’altres, que a l’hivern, la calefacció no l’aguanta ni el més fredolic dels humans. A Manresa, el pavelló del Nou Congost s’emportaria el premi d’honor a la insensatesa consumista. A ple gener, amb temperatures gèlides, els seguidors del bàsquet d’elit, opten per l’efecte ceba fins a quedar-se habitualment amb la màniga curta, pròpia de l’estiu. Qui paga la calefacció? El club? L’ajuntament? És igual, és un sense sentit que alguna vegada s’argumenta amb la ineficiència de l’actual sistema de climatització que deu ser de fa tres dècades quan va entrar en servei aquest pavelló.
Aquesta primavera, l’Ajuntament va anunciar que s’ampliaria l’equipament, una vegada vist que tècnicament era factible. A la tardor, en teoria, s’ha d’adjudicar la redacció del projecte executiu. És l’oportunitat per incloure la biomassa, procedent dels boscos del Bages i comarques veïnes, com a matèria primera del nou sistema de climatització. Molt bé, però caldrà gestionar el mentrestant. S’hauran de prendre mesures perquè poden passar anys fins que s’hagi acabat de renovar l’equipament. Res a veure, amb els pocs mesos que es va tardar a entrar en servei el primer pavelló al Congost, una vegada assolit l’ascens a la divisió d’honor, l’any 1968. Alguna a cosa falla quan en ple segle XXI, amb sistemes informàtics i de càlculs estructurals avançats, cal més temps per redactar un projecte que a la dècada dels 60 del segle XX, per fer la redacció i construir-lo. Tot en l’espai de temps entre finals d’una temporada i l’inici de la següent.
El Manresa de bàsquet de la temporada 1967-68 jugava a la pista del Pujolet, a l’aire lliure, amb la climatització que, en cada època de l’any, marcava la mare natura. Fins al 1992, tothom content, amb la pista coberta i sense calefacció. I en les darreres dècades, amb el Nou Congost en servei, arriba la calefacció a la temperatura que deu dictar algú que no és d’aquest món i no ha de pagar el rebut de final de mes. Si el seny i el sentit comú existeix, tocaria que aquesta propera temporada, ja, la calefacció del Nou Congost fos la que generessin les aproximadament 5.000 persones que van a veure el bàsquet ACB. I res més.
L’estiu és època de reflexió i el moment propici perquè els nostres boscos es cremin, entre altres motius, perquè no se’n té cura. Si al pavelló del Congost i als equipaments públics de Manresa i comarca s’hi instal·len calderes de biomassa farem passes endavant perquè es redueixi el combustible –fusta- que hi ha als nostres boscos i s’aconseguirà que els focs siguin més petits i de més bon apagar. Algú podrà dir que alguns edificis públics s’escalfen amb biomassa i serà veritat. Encara serà més cert dir que utilitzar recursos forestals de proximitat per a climatitzar equipaments públics és testimonial.
