Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa va atendre l’any passat 17.300 persones, vuit-centes més que l’any anterior. És una xifra molt gran per a una ciutat de 77.000 habitants, que dona una idea de fins a quin punt l’empobriment i la precarietat colpegen Manresa. Que l’Ajuntament pugui dedicar 5,3 milions i un equip de cinquanta persones a atendre qui necessita ajudes econòmiques i suport familiar ha de ser motiu de satisfacció. La solidaritat fa millor la nostra societat i evita que es formin bosses de marginalitat que, a mitjà termini, generarien problemes encara més grans. Alhora que s’aplaudeix que la mà de l’Ajuntament arribi a moltíssima gent cal, però, tenir present que aquestes xifres donen la mesura de fins a quin la ciutat necessita amb urgència generar activitat econòmica que doni més oportunitats, i que això també ha de ser objecte de polítiques municipals ambicioses. I cal, alhora, que les ajudes es prestin amb intel·ligència i exigència, per evitar acomodaments que generin greuges a aquells que també les passen magres però que, per les seves característiques personals o familiars, no compleixen les condicions per rebre ajudes.
