Això dels trens no hi ha qui ho entengui. I després passa el que passa. En resum: Adif gestiona no sé ben bé què, opera la companyia Renfe i les competències són de la Generalitat però no del tot perquè no pot fer ben bé el qui li plau o li plauria i la millora del servei depèn del que hi inverteixi Madrid. Total que per anar a Barcelona tardem el mateix que fa 100 anys i de tant en tant ens emportem un ensurt com el de dilluns, quan dos combois anaven de cara i per poc piquen a prop de l’estació de Manresa. Ahir ningú no havia donat, encara, explicacions convincents del que havia passat.
Per sort els trens van frenar abans. Però si fem memòria, el febrer del 2019 va passar el mateix a l’antic baixador de Castellgalí amb el resultat d’una persona morta, la maquinista d’un dels combois que tenia 26 anys, i un centenar de ferits, dos dels quals greus. Com en el cas d’aquest dilluns, els dos trens circulaven per la mateixa via. Un anava a Barcelona i l’altre en tornava. No és broma el que va passar a Castellgalí ni el que podia haver passat dilluns. Tan sols tres mesos abans un altre accident, aquest cop a Vacarisses i a causa d’una esllavissada, va causar la mort d’un veí de Castellbell de 36 anys i mig centenar de ferits. El desgavell del jo em quedo això, tu allò altre i aquest la resta però no del tot, no dona bons resultats. Causa retards, patiment, mal servei, tragèdies i ningú no acaba donant la cara.
Més coses. Ho insinuava l’altre dia en aquest mateix trosset de diari. Se’ns està fent ja vell aquest segle XXI ?. Ara ens venen a dir que l’economia xinesa desaccelera a marxes forçades, i quan Xina frena tot el món tremola. Els Estats Units bullen -herència del consentit Trump- i ja hi ha qui diu obertament que hi haurà un guerra civil, no com l’enteníem fins ara però sí a base de trets. La guerra a Ucraïna s’enquista i més que ho farà. Hi ha qui diu que el setembre tot empitjorarà (més?). Pandèmia, sequera, incendis, xafogor i canvi climàtic.
Què més pot passar? Ah, sí! Que el Barça empati a casa amb el Rayo malgrat els nous fixatges i l’eufòria que els diaris esportius ens venen per aquesta nova temporada. D’acord, això només ha fet que començar, però no amb el bon peu que tothom desitjava ni ens van voler fer creure. Vaja, que El Pumas no és el Rayo i el Gamper no és la Lliga. Deu ser això. Però no tot seran pegues, oi ?. Vacances, terrasses, orxata, cerveseta... i anar fent procurant que tot vagi més bé que no pas malament. Qui no es consola és perquè no vol.
