Quiosc Regió7

Regió7

Joan Barbé

Joan Barbé

Guionista i autor

Bones festes!

Festes majors, és clar. No m’he equivocat de temporada ni he volgut refrescar el diumenge amb aquest títol, el desig és tant lògic com justificable perquè a Manresa, com tot, en tenim com a mínim un parell de cada. Ahir van començar dues festes grans, la Festa Major Oficial i l’Alternativa, que no entenc perquè ni diuen l’alternativa quan en realitat és la complementaria, ja què cobreix la demanda d’oci més disbauxat que no ofereix la del programa principal.

Aquesta darrera opinió queda avalada per la data de cloenda, les dues comencen el mateix dia, però la complementaria acaba un dia abans perquè tothom pugui confluir en la nit més gamberra, sorollosa i desmarxada de l’any: La nit del Correfoc, perquè a veure qui té nassos de fer la competència a Xàldiga, i gaudir dels calerons per muntar un sidral d’aquestes dimensions, amb tots els respectes cap els amics berguedans i La Patum.

L’Alternativa, ara complementaria, va sorgir l’any 1992 quan efectivament i vist el programa d’aquelles èpoques tenia tots els mèrits per ostentar aquest títol, però ara amb un ajuntament suposadament progressista i d’esquerres no s’entén gaire la separació festiva; entremig i durant uns anys, pocs, es va produir el petit miracle de l’acostament quan el programa de l’Alternativa anava encartat en el més gran i vistós de la gresca oficial, però l’esperança d’una festa unitària i integrada va durar ben poc, per donar continuïtat a la tradició manresana de més de 30 anys de rivalitats.

Sap greu perquè ambdues propostes comparteixen, a banda del Correfoc, molts coses: Els Tirallongues per exemple, que no tenen cap problema en ser als dos saraus, actitud que els honora; l’eslògan de l’Alternativa complementaria és «cultura popular, viva i autogestionada», però també podria ser perfectament el de la oficial, ambdues estan plenes d’actes populars, tota mostra cultural al carrer és cultura viva, i les dues son gestionades per manresanes i manresans amb la intenció de fer sortir la ciutadania al carrer per gaudir, emocionar-se i descobrir. És clar que això comportaria trencar la nostrada tradició de favets i tremendos, però per veure tota una ciutat al ritme de la mateixa música potser s’ho val.

Sigui com sigui són dues festes ben dignes de tot el que ha envoltat aquest decebedor 2022 que ens hauria d’haver obert al món, organitzades amb tota la bona intenció però justetes tant pel pressupost com per la imaginació que mereix una gran ciutat. Tothom qui la vulgui viure en tota la seva dimensió haurà d’esprémer els dos programes, fer-ne un combinat, i posar un ciri a Sant Ignasi i la Verge de l’Alba perquè algun any facin el miracle d’unificar esforços i algun columnista d’aquest diari pugui titular una columna com cal: Bona Festa Major!

Compartir l'article

stats