La democràcia té moltes coses bones, però n’hi ha una que la caracteritza, és que el poder està molt repartit. A Catalunya, país sota una democràcia imperfecta, com totes, tot i que la minoria dominant té certs tics autoritaris, no ha estat capaç de treure el poder de proximitat que tenen els ajuntaments, tot i que històricament de ganes no n’hi han faltat. Abans del proper estiu tindrem eleccions municipals i ara de pressa i corrents totes les formacions polítiques han descobert el municipalisme.
No cal entrar en falsos debats de qui és què, entre altres coses perquè el dia a dia defineix cadascú, però sí que hi ha una formació a la qual cal estar atent perquè està passant per un procés de transformació que el temps ens dirà què hi ha al darrere.
ERC ha assumit que això de la independència va per llarg i ha decidit administrar el poder que té, a la Generalitat i als ajuntaments. Ja fa dies que es nota que preparen les municipals, tot i que se’ls veu el llautó, «els ajuntaments al servei de la República». És interessant veure la seva estratègia d’intentar entrar a l’àrea de la capital, diuen que volen plantar cara als socialistes i per fer-ho van a buscar antics militants del PSC rebotats, o el més brillant encara, proposen Rufián per a l’alcaldia de Santa Coloma, com si un ajuntament es governés a toc de Twitter. Les municipals passades ja van perdre Sant Vicenç dels Horts i el nas em diu que aquesta vegada la bufetada serà més seriosa.
Però el més interessant és el procés de suposada transformació municipalista de Junts. Quan els diferents delegats territorials de les seves conselleries han anat pel país a buscar candidats, com autèntics comercials, s’han començat a trobar pegues. Els alcaldes de referència, la majoria dels històrics, no ho veien clar. Tot eren excuses i no semblava que fossin capaços d’atreure bons candidats. Només se’ls acostava el bo i millor de cada poble. A partir d’aquesta preocupació, i conscients que sense presència institucional forta al territori el partit era molt vulnerable, és quan alguns dirigents intenten posar distància amb Waterloo. Turull és l’home escollit, es va quedar i, per tant, va estar a la presó, és del pinyol de Convergència i els jutges no el van deixar ser president. No m’atreveixo a endevinar el resultat final, però sembla que està recuperant candidats. Veurem si el gir és estratègic o simplement tàctic.
La que ho ha vist, i no està disposada a participar-hi, ha estat Laura Borràs. Ella s’anomena filla de l’1 d’octubre, i té la intuïció que n’hi ha molts més a Catalunya. Ella ha pres la decisió de liderar-los. No es tracta que sigui gent que políticament naixessin el dia de la consulta, sinó que defensen que la van guanyar i la volen implementar. Són aquells que, entre altres coses, estan convençuts que l’atemptat de la Rambla és un crim d’estat. Són aquells que es consideren purs i, per tant, tots els que no pensen com ells són traïdors, botiflers o colons segons correspongui.