Els grans capitosts de la banca s’han emprenyat pel nou impost extraordinari que el govern els hi vol aplicar. Fa uns anys quan van rescatar-se els bancs amb diner públic aleshores els taurons financers ho van aplaudir. S’ha de tenir un bon morro i molt poca vergonya per queixar-se ara. Segons l’EBA (Autoritat Bancària Europea), els banquers espanyols figuren en els llocs capdavanters dels més ben pagats d’Europa. L’any 2020, cent vint-i-vuit executius bancaris espanyols van rebre una remuneració mitjana de 2,17 milions d’euros entre la part fixa i la variable.
A les entitats financeres i a les empreses energètiques el nou impost anunciat no els ha agradat gens i ja han començat a gemegar. Uns i altres han declarat que estan disposats a enfrontar-se judicialment amb el govern. En aquest país, la banca i les elèctriques han tingut barra lliure per fer el que els ha rotat i ara no estan disposats a perdre aquesta potestat.
Cal recordar que l’impost anunciat té caràcter temporal i extraordinari només per dos anys. El govern ha explicat que l’objectiu d’aquesta decisió és per repartir de manera equitativa i justa els costos i sacrificis de la crisi.
Es preveu que el nou impost gravi el 4,8% les comissions i interessos de la banca i l’1,2% la facturació de les empreses energètiques, per tant, encara tindran un considerable marge de beneficis. La disposició només afectarà les entitats financeres amb ingressos superiors a 800 milions d’euros a l’any i les energètiques que facturin més de 1.000 milions d’euros a l’any.
Relació dels guanys que han obtingut els grans bancs durant el primer semestre d’aquest any: Santander 4.894 milions d’euros (un 33% més que el mateix període de l’any passat); BBVA 3.001 milions d’euros (un 57,1% més); CaixaBank 1.573 milions d’euros (un 17,1% més); Sabadell 393 milions d’euros (un 78,6% més); Bankinter 271 milions d’euros (un 10,8% més); Unicaja 165 milions d’euros (un 62% més).
Relació dels guanys que han obtingut les grans companyies elèctriques durant el primer semestre d’aquest any: Iberdrola 2.075 milions d’euros (un 36% més que el mateix període de l’any passat); Endesa 916 milions d’euros (un 10,1% més); Naturgy 557 milions d’euros (un 15,1% més); Elecnor 43,8 milions d’euros (un 16,5% més). I el grup petrolier i gasístic Repsol 2.539 milions d’euros (un 105,6% més).
El govern diu que estarà expectant per tal que aquest nou impost no acabi repercutint en els clients dels bancs i els usuaris de les companyies energètiques. Els experts, però, ja han avançat que serà impossible evitar-ho. Ben segur que d’una manera o altra –directament o indirectament– el nou impost tindrà uns efectes col·laterals que afectaran als ciutadans/es.
El 3 d’agost el secretari general de l’ONU, António Guterres, va titllar d’immoral els grans beneficis que obtenen les empreses petrolieres i de gas en plena crisi energètica. El polític portuguès ha instat als governs a gravar amb més impostos aquests negocis i que s’inverteixi el diner recaptat per ajudar les persones més vulnerables.
