No fa gaires dies ho vaig fer això de ballar, no és una de les meves habilitats però els amics i un raconet discret en el local aquell que vas a fer la penúltima copa van provocar l’arrancada. M’agrada la gent que balla, perquè a més de cremar calories i alliberar tensions al ritme de la música, que sempre es millor que fer-ho piulant alguna estupidesa a les xarxes socials, solen ser persones optimistes i obertes. M’agrada, m’agrada molt com balla la primera ministra finlandesa i diu molt poc a favor de la salut mental de la nostra societat, el linxament mediàtic al que s’ha vist sotmesa.
Recordeu la xaronada de la Soraya Saenz de Santamaria movent el cul a El hormiguero? Els balls carrinclons dels alcaldes de Madrid i Vigo per fer-se els simpàtics? L’eufòria descontrolada del ministre Miquel Iceta a ritme del Don’t Stop Me Now de Queen, que li va valdre el sobrenom de «La mandonguilla ballarina»? Tots aquests personatges no van dubtar en protagonitzar moments grotescos en plena campanya electoral per esgarrapar uns vots, però ningú els va demanar, ja hauríem patit, que es fessin un test de drogues.
Encara que ambdues residències siguin oficials pel càrrec de qui les ocupa, no és el mateix deixar entrar a casa a uns amics a fer unes copes i uns riures per fer sortir els problemes, que muntar una gresca transgredint les normes d’aïllament per covid que tu mateix has imposat, com va fer el Billy Eliot de Downing Street més conegut com Boris Johnson.
El president ucraïnès Vladimir Zelenski, abans de ser-ho, va guanyar el concurs Mira qui balla a la TV del seu país; Donald Trump va fer varies i lamentables exhibicions coreogràfiques a la campanya del 2020; el premier rus Boris Yeltsin es va deixar anar animat pel vodka, en un míting a Rostov el 1996; tots van moure els malucs en públic, però per a la opinió publica més retrograda que ara crucificaria la Sanna Marin no és el mateix, sembla que no ho és perquè ells són homes i no se’ls qüestiona, perquè un home queda simpàtic encara que faci l’espectacle més patètic del món; però si és una dona és diferent, perquè ves a saber què s’ha pres o què vol provocar... d’això se’n diu masclisme, idiotesa i racisme de gènere, que quedi clar.
Totes i tots aquells que del ball de la Sanna Marin n’heu fet un linxament públic, balleu maleïdes i maleits, balleu perquè així suareu les vostres frustracions de forma saludable i lliurareu al món d’una bona càrrega d’agressivitat que no li fa cap falta; i ja que som en dies de festa major, estaria bé que els polítics locals de la coalició de govern fessin cas a Sergio Dalma i ballessin plegats agafats amb uns somriures, potser així gaudiríem d’una recta final de legislatura en la que el ritme de la ciutat hi sortiria guanyant.
