El cel torna a acollir el vol de les aus migratòries. La prova és l’espectacular estol de més de 150 cigonyes que aquest dimarts va sobrevolar Manresa, causant la sorpresa de molts ciutadans que, per uns segons, van abandonar les seves activitats diàries per observar aquests éssers capaços de recórrer llargues distàncies per refugiar-se del fred i buscar aliment a l’hivern i per reproduir-se amb l’arribada del bon temps. D’aquesta forma, ara que s’acosta el final de l’estiu, la Catalunya central torna a esdevenir un escenari d’aquest pas fugaç d’ocells que procedeixen del nord i volen fins a indrets més càlids.
Les cigonyes són les grans protagonistes d’aquests moviments estacionals per la seva dimensió i elegància natural, però el cert és que hi ha un centenar d’espècies més que creuen el nostre cel en època de migracions, com ara els rapinyaires, les orenetes o els falciots, que sovint passen desapercebuts, malgrat els misteris que envolten els seus viatges. L’ornitòleg santpedorenc Marc Illa explicava en un reportatge per a aquest diari (vegeu edició del 2 d’octubre del 2021) que els ocells migradors tenen una capacitat d’orientació espectacular, com si disposessin d’un GPS intern. La vista, apuntava, és un element fonamental per guiar-se, fet que els fa grans coneixedors del paisatge, però també tenen un altre indicador que els condueix fins al seu destí perquè són capaços de percebre el camp magnètic de la Terra.
En els seus viatges, no només han de suportar les inclemències meteorològiques, sinó que també han d’esquivar diferents obstacles, fruit de l’acció humana, com ara els edificis, els molins de vent o les torres elèctriques, un fet que se suma als efectes del canvi climàtic. L’ornitòleg destacava que, en els últims anys, els seus desplaçaments cada vegada es duen a terme amb climes més extrems i, a banda, les aus que es dirigeixen al continent africà han de travessar una barrera natural del desert més àmplia, a causa del procés de desertització. Aquests canvis influeixen la seva trajectòria, fins al punt que algunes espècies, com ara la cigonya, han establert el seu lloc d’hivernada a la península Ibèrica, principalment per l’augment de les temperatures dels últims anys.
Per preservar les aus migratòries, els experts assenyalen que és fonamental conèixer les seves rutes, per tal de poder protegir aquelles zones riques en biodiversitat on fan parada per descansar abans de reprendre el vol. En els esforços per revertir els efectes del canvi climàtic, també cal fixar la mirada en les afectacions que pateixen els animals que habiten a l’aire, perquè allò que passa al fons del mar o al punt més alt del cel, i que no som capaços de veure, també explica el que vivim arran de terra.
