Aprofitant que comença el curs escolar. El novembre del 2020 va ser aprovada la Llei d’educació LOMLOE. Amb aquesta llei es pretén, entre altres coses, «l’adquisició de valors que propicien el respecte cap als éssers vius i els drets dels animals». I un dels valors que vol promoure a l’escola és l’empatia. Però, per què? I perquè cap als animals? Què ens pot aportar com a societat que calgui incloure-la en els sistemes educatius?
L’empatia és la capacitat per a comprendre els sentiments d’una altra i tenir-los en compte. Comprendre què està sentint l’altre ens ajudarà a poder-nos relacionar-hi. Resulta que l’empatia no és una capacitat innata, s’aprèn, i no tothom la té desenvolupada. Aquestes persones tindran més dificultats de comprendre i detectar quan l’altre pateix. Així doncs, l’empatia ens pot servir per a resoldre conflictes i superar les diferències, perquè ens ajuda a «posar-nos en la pell de l’altre», i això facilita que puguem entendre les seves reaccions. És a dir, l’empatia és una eina social contra la violència. Per tant, si un dels objectius de l’educació és educar en la pau, cal fomentar l’empatia. A través de l’empatia cap als animals, pot ser més senzill que les nenes i els nens aprenguin a connectar amb altres i apliquin aquests aprenentatges amb les persones.
Ara bé, el problema esdevé quan ensenyem a empatitzar amb les altres, però no amb totes, sinó només amb algunes (perquè ens assemblem més, ens cauen més bé, etc.). És aleshores quan pot aparèixer una dissonància cognitiva. A la pràctica, és el que socialment es produeix. No podem dir que respectem els animals quan els tractem com ho fem, perquè no és empàtic. Igual passa amb la natura.
Totes les estructures socials (educació, cultura, família, classes socials, religió, etc.) envien el missatge que el més important és el domini i l’explotació del que ens envolta. I això inclou els animals i la natura en general, no només les persones. I això implica una falta d’empatia. És allò que s’anomena antropocentrisme; posar l’espècie humana al centre de tot, com quelcom superior, i, per tant, el que està als marges, les altres espècies i la biosfera en general, estan per servir-nos. I ja sabeu què passa quan algú es creu superior, que creu que pot fer el que vulgui amb el que considera inferior, el pot dominar. I el problema també rau en el fet que un cop ensenyes que ets superior a un grup, és molt fàcil que també t’imaginis superior a d’altres, per exemple perquè tenen un gènere, un color de pell, una sexualitat, unes capacitats, un estatus social o el que sigui, diferent.
Així doncs, per trencar amb la «cultura de la dominació» ens cal més empatia, compassió i respecte, per fomentar la col·laboració i la convivència. Perquè aquesta cultura és la que genera les opressions, com l’explotació animal, el sexisme o el racisme. Per tant, aquests dos conceptes s’han d’ensenyar a les escoles de manera transversal i a totes les etapes, i han d’incloure els animals i a la natura.
