Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Historiador

Can Torra de Castellfollit del Boix

L’enginyer Jaume Torras Cuatrecases ha presentat al Casino l’obra Quan mos dèiem de vos. Can Torra de Castellfollit del Boix. Història i llinatge al peu de Montserrat (s. XIII-XXI) en un acte organitzat pel Centre d’Estudis del Bages, que va comptar amb la presència de tres dels seus membres: Raquel Valdenebro, Adrià Mas i Ernest Molins, en una taula rodona, presidida per Torras i Antoni Virgili, professor d’història medieval de la UAB i assessor de l’autor. El llibre s’ha anat coent a foc lent durant 30 anys, va explicar Valdenebro: és fruit d’un treball de camp i d’una recerca exhaustiva i sistemàtica de centenars de documents la majoria inèdits que han estat transcrits «amb molt d’amor.» Per la historiadora, Castellfollit del Boix ha d’estar orgullós d’aquest llibre, on es recull el testimoni de la vida de les persones des del segle XIII fins a l’actualitat. Torras ha fet d’aquesta obra un projecte de vida. Viu a Sant Martí de Tous i el llibre està centrat en la seva família perquè una de les branques dels Torrallardona n’és llinatge directe. En obtenir molta informació va decidir posar-la en comú i extreure la història de moltes famílies del poble. S’explica la vida quotidiana de la gent englobada dins una història en majúscules, on hi ha guerres, violències feudals, sequeres, pestes, revoltes. Però, l’important segons Torras és que per més adverses i catastròfiques que fossin les dificultats, la població en general s’hi va saber emmotllar. Aconsegueix lligar totalment en l’arbre genealògic, des del 1250, la família Torrallardona, «rascant molt» pels diversos tipus d’arxius que ha recorregut, recollint informació dels d’Igualada i Manresa, però també de Tolosa i Sevilla, on n’hi ha molta dels Òdena, que van acabar essent Cardona i després Medinaceli. L’origen etimològic de Torrallardona prové de Turre i Lardona, que vol dir torre del llard, probablement procedent d’Occitània. Torras va resseguir la ruta dels càtars i a Tolosa va trobar documentació inequívoca de la torra lardona, «sens dubte d’Occitània».

Un altre tema apassionant dels segles XVI i XVII és el dels bandolers, encara poc estudiats: Torras ha descobert que la zona de Castellfollit, i en general del Bages i l’Anoia, n’és plena. Defensa la teoria que els Òdena es van treure de sobre el terme de Castellfollit i el van donar a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. Queda desprotegit militarment, com Maians o Grevolosa. Virgili comenta que el terreny aspre i muntanyenc els anava bé per amagar-se. Torras recorda que als Prats de Rei i la Panadella es realitzaven uns robatoris espectaculars quan els bandolers interceptaven els combois que sortien de Barcelona carregats d’or cap a Nàpols i Gènova per mantenir els «Tercios» castellans de Flandes i els Països Baixos. Els bandolers ocupaven a centenars de persones i alguns es van convertir en mites. Torras va agrair la col·laboració del professor Antoni Virgili que desinteressadament el va ajudar en la metodologia i a l’Ajuntament de Castellfollit del Boix que amb l’alcalde al capdavant, Celestí Rius, el va subvencionar. Torras va tenir la ferma voluntat de tirar endavant: va aprendre paleografia per desxifrar els documents i va fer cursets d’escriptura. Virgili en destaca l’enorme dosi d’estimació cap a la família i la gent més propera del territori, pels que va invertir una gran quantitat d’hores en el treball. És la història genealògica de la família Torrallardona, però sobretot un llibre sobre la història del país, amb una informació espectacular. Virgili va qualificar-lo de «diamant en brut» perquè obre unes expectatives enormes des de l’edat mitjana fins avui dia.

Compartir l'article

stats