Torà i Biosca fa anys que volen canviar de territori. Volen deixar la Segarra i la vegueria de Ponent per passar a formar part del Solsonès i de la Catalunya Central. Després que els tràmits quedessin congelats durant anys, recentment s’ha activat la proposta després que el PSC presentés una proposta de llei al Parlament de Catalunya per tal que el canvi fos efectiu. Així doncs, ara la pilota està a la teulada dels diputats de la cambra catalana.
El conflicte es va generar l’any 2010, quan es va aprovar la llei de vegueries i la conseqüent reorganització territorial de Catalunya. Degut a aquesta modificació de les divisions del territori, Torà i Biosca quedaven en una vegueria diferent de la Catalunya Central, d’on els seus habitants reben gran part dels serveis i també on històricament han estat més lligats. Per això van començar els tràmits per passar a formar part del Solsonès i el 2010 els veïns de Torà van votar, a mà alçada, que volien ser del Solsonès. El Consell Comarcal del Solsonès també va aprovar el canvi, però a falta d’una legislació que permetés el canvi, mai s’ha arribat a fer efectiu.
Els alcaldes dels dos municipis segarrencs van acudir al Parlament l’any 2019 per defensar les seves postures i els representants dels partits presents els van entendre i van assegurar que ho tindrien en compte. Finalment va ser el PSC qui va fer un pas endavant en aquest sentit. Però quin motiu hi ha darrere aquesta voluntat de canviar de comarca? En el seu inici es va dir que era per la llei de vegueries que els impediria gaudir dels serveis de la Catalunya Central, però aquesta ja s’ha comprovat que no s’ha arribat a aplicar i de moment no està en l’horitzó proper del Govern. Tot i això els dos municipis han mantingut el seu posicionament.
Recentment el Solsonès ha volgut dir la seva. El Consell d’Alcaldies va reclamar un estudi sobre què implicaria l’annexió dels dos municipis a la comarca i també que els veïns dels dos municipis fessin una consulta per conèixer la seva voluntat. L’Ajuntament de Solsona va aprovar una moció també en aquest sentit. Però alguns batlles, com el de Llobera, no ho veuen amb bons ulls ja que Torà no ha tingut la mateixa «actitud democràtica» amb una sèrie de masies de Llanera que ara formen part de Torà però que volen ser part de Llobera. En canvi, Biosca sí que va permetre que algunes de les seves masies passessin a Llobera. És ben bé que l’interès democràtic sempre pot dependre del punt de vista.
