Com sol passar en l’àmbit polític, qualsevol decisió té pros i contres. I comporta també la tendència inevitable a anar-se complicant en poc temps. Així ha passat amb la consulta que ha plantejat Junts als seus afiliats, els resultats de la qual, en principi, s’haurien d’haver fet públics ahir divendres al vespre, massa tard perquè poguessin ser recollits en aquest comentari, tot i que els lectors interessats en aquests temes ja els sabran. Però el primer interrogant és si tot plegat haurà servit per cohesionar el partit o per accentuar les discrepàncies entre les seves diverses sensibilitats. O bé si haurà estat una mostra de democràcia interna o si el sector que hagi perdut acabarà considerant que ha quedat exclòs o marginat respecte de la línia bàsica de la formació. Les conseqüències derivades de la consulta segurament no es veuran de seguida, però hi seran. Però, en principi, siguin les que siguin, una part dels membres de Junts estarà més contenta i l’altra potser no tant. Cal esperar, malgrat tot, que això no comporti més divisions ni més enfrontaments, perquè en el camp de la política, a tots els nivells, ja en tenim de sobres.
Precisament, en un moment de controvèrsies excessives i manca de sintonia en l’entorn independentista val la pena de ressaltar que hi ha una iniciativa unitària, poc coneguda fins ara, però que està rebent un suport més que notable. Es tracta de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, impulsat, entre d’altres personalitats, per l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, l’expresidenta del Parlament català Carme Forcadell i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. Aquests darrers dies s’ha sabut que ja ha recollit el suport d’unes 300 entitats i uns 200 municipis, i també –i això és especialment significatiu– l’adhesió de Junts, d’ERC, de la CUP, a més d’entitats i associacions tan diverses com la Cambra de Comerç de Barcelona, Òmnium Cultural, la Unió de Pagesos i el Centre Excursionista de Catalunya. I no és pas que el text d’aquest Acord Social sigui ambigu o poc concret, sinó que reclama literalment «l’amnistia, entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades» i també «l’autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana». Una iniciativa, doncs, que val la pena de destacar i difondre, en uns moments en què la confrontació és massa habitual.
Aparentment la guerra d’Ucraïna ens queda lluny, però els seus efectes són ben propers. No es tracta només de l’acollida de refugiats, que n’hi continua havent, però menys que en el moment inicial del conflicte, sinó de l’allargament de la guerra, molt més enllà de l’ocupació ràpida de tot Ucraïna que havia planificat Vladímir Putin. Sense oblidar gens les destruccions, les víctimes i el patiment dels ucraïnesos des del 24 de febrer, l’inici de la invasió, el cert és que les conseqüències de la guerra s’han afegit a les del canvi climàtic, que durant tant de temps ha estat oblidat. Tot plegat ha sotraguejat l’economia europea, ha desorganitzat el mercat dels combustibles –que ho encareixen tot– i ha tallat l’exportació de cereals ucraïnesos a molts països de l’Àfrica, ja molt malmesos per la sequera. Males perspectives, doncs, de cara a un hivern que no s’anuncia fàcil ni tranquil.
