Avui 11 d’octubre commemorem el 60è aniversari de l’inici del Vaticà II, un concili ecumènic que va ser un pas de l’Esperit i que va portar una nova primavera a l’Església, tot fent possible la seva renovació, ja que va revifar un nou vigor en les comunitats cristianes.
Les sessions del Concili, des de l’octubre de 1962 al desembre de 1965, van aplegar a Roma més de 2000 bisbes de tot el món, a més de teòlegs de gran prestigi (Congar, Rahner, de Lubac, Ratzinguer, Küng), en una assemblea guiada primer pel papa Roncalli i després pel papa Montini, que va ser qui va clausurar el Vaticà II el 8 de desembre de 1965.
L’estimat bisbe Josep Pont i Gol, nascut a Bellpuig, va dir que el Vaticà II va ser «una mentalitat, una línia a seguir: l’Evangeli viscut amb l’autenticitat que els nostres temps reclamen». El bisbe Josep, avançant-se al que ara ens diu el papa Francesc, deia: «L’Església, renovada en el Concili, se’ns presenta com a Església dels pobres i servidora de la pau». I afegia el bisbe Josep Pont: «L’Església vol anar despullant-se de les aparences de poder, de la força, de les riqueses, de la influència terrena». El bisbe Josep va tindre un paper important perquè la Lumen gentium reconegués a les minories nacionals, el dret a la seva pròpia llengua. I per això el bisbe Josep Pont va ser decisiu perquè el català fos llengua litúrgica, quan els bisbes espanyols defensaven que només ho podia ser el castellà.
També l’aleshores bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancon, va tindre un paper important al Concili. Gràcies al nebot del cardenal Tarancon, vaig poder estudiar el seu arxiu, que s’ha digitalitzat a Montserrat. D’aquest arxiu voldria destacar la importància que Tarancon donava a la «col·legialitat de l’episcopat, els seglars, l’ecumenisme i la llibertat religiosa». Tarancon també destacava la transcendència de la reforma litúrgica, que ell definia com «expressió del Misteri de Crist i de l’Església», així com la «concelebració, la comunió amb el pa i el vi de l’Eucaristia i la llengua vernacla com a llengua litúrgica» .
Al Vaticà II, com a expert en litúrgia, tingué un paper important el P. Adalbert Franquesa, monjo de Montserrat, que formà part de l’equip internacional que treballà en la renovació litúrgica i que ajudà a preparar la Constitució Sacrosanctum concilium. El P. Adalbert, que ja havia demostrat tenir les condicions requerides per a ésser comptat entre els liturgistes més prominents, fou elegit representant de l’episcopat espanyol i per això després del Concili ocupà un lloc destacat en el Consilium ad Exsequendam Constitutionem de Sacra Liturgia, format el 1964 i presidit pel cardenal Lercaro, arquebisbe de Bolonya.
60 anys després del Vaticà II, cal donar gràcies a Déu per aquesta assemblea dels bisbes de tot el món, que portà la renovació i l’aggiornamento de l’Església.
