Immersos en el quart trimestre de l’any i fent memòria de les expectatives que s’havien creat a l’entorn de la «Manresa 2022» ens adonem que arribarà el 31 de desembre i tot haurà quedat en un gran foc d’encenalls. Com un programa de festa major inflat del gener al desembre. Un programa ple d’actes, això sí, que hauran servit per omplir moltes pàgines però sense cap que s’hagi assemblat ni de lluny a un castell de focs. I el més desencisador: que quan finalitzi l’últim, d’aquella «Manresa 2022» gairebé no en quedarà res, potser només unes quantes caixes plenes de fullets cobrint-se de pols en algun magatzem.
Seria injust no reconèixer la feina de tota la gent que ha esmerçat il·lusions i hores en bastir aquella programació. Fins i tot seria injust no dedicar-los un aplaudiment. Perquè al costat d’espectacles i esdeveniments diversos d’aquells que et feien exclamar «i això què té a veure amb sant Ignasi?», que han sigut una bona colla, i que tant servirien per recordar Ignasi de Loiola com de la batalla del Bruc, hi ha hagut també moltes altres iniciatives d’una certa profunditat que sí que entroncaven directament amb l’esperit del sant o amb la realitat de la Manresa ignasiana que es volia donar a conèixer. Però quan fa uns anys pensàvem en el 2022 no teníem al cap això sinó una mena de Barcelona-92 a escala local. Una celebració que serviria per escometre obres importants al voltant del Santuari de La Cova i que ompliria els carrers de Manresa de visitants, vingués o no vingués el Papa. Al final, l’obra més important que s’ha dut a terme ha sigut prohibir aparcar a l’esplanada de la Cova, amb un menyspreu absolut per a totes les persones que hi volen anar i que no tenen edat ni estan en condicions de d’aparcar el cotxe a la quinta punyeta i deixar les cames en aquella pujada com si haguessin fet una promesa. I també, és evident, una excel·lent manera de dissuadir de la visita a molts forasters. Un exemple més de la mentalitat obtusa i prepotent dels que planifiquen la ciutat. Si aquest eslògan que es van inventar de «Manresa et transforma» els transformés a ells, donaríem per bo aquest any ignasià i ho atribuiríem a un autèntic miracle del sant, però a aquestes alçades l’únic que els podria fer tocar de peus a terra seria una bona patacada electoral.
Apropant-nos a les acaballes d’aquest 2022, el somni s’ha esvaït i l’oportunitat d’una transformació, que no fos només de paraula, s’ha deixat perdre com s’han deixat perdre tantes coses. Ja no ve d’una.
