Els éssers humans som complexos. Ens passem mitja vida evitant el dolor i la por, però adorem l’adrenalina que aquesta ens produeix. El festival de cine de Sitges aquest any bat el seu propi rècord venent més entrades que mai en la seva última edició. En destaca una pel·lícula anomenada Smile. Exemple clar d’aquesta contradicció. La por ens terroritza i ens fa somriure alhora. Igual que els pallassos o els nens, que ens haurien de transmetre tendresa, però en realitat fan molt pànic.
Ens agraden les pel·lícules però també les sèries. The walking dead, El cuento de la criada, La maldición de Hill House i El juego del calamar. Ens encanten les distopies i com més terrorífiques siguin, més èxit tenen. Vampirs, assassins en sèrie, zombis, apocalipsi, canvis climàtics i conflictes bèl·lics. És igual. Tot està bé si ens terroritza prou. El problema arriba quan passem de la ficció a la realitat.
Si passéssim una llista de notícies reals a algun productor de cine exiliat a Mart, no es creuria que això pogués ser cert. Imagino la reunió, amb el típic guionista amb ulleres. Sí, aquest o aquesta que mai serà ni anomenat ni convidat a l’estrena de la seva futura pel·lícula. Repassant temes que té apuntats a la seva llibreta i intentant convèncer el productor, llegeix en veu alta. Donald Trump felicita en un vídeo Abascal donant suport a Vox. Mirada de confusió del director. El guionista continua. Uns nois d’un col·legi major de Madrid criden de forma ferotge i salvatge obscenitats molt desagradables a les noies de l’escola de davant. Al productor no li agrada la idea, però llavors el guionista proposa un gir de guió inesperat en què les noies surten a la tele dient que no se senten gens atacades. No. Això no hi ha qui s’ho cregui. Abans compro Donald Trump donant suport a Vox, pensa el productor. Fa por i té molta lògica. El guionista comença a suar i treu un tema interessant. Una marquesa jove i creient, que desitja amb totes les seves forces mantenir-se verge fins al matrimoni fins que el seu futur marit li és infidel i el deixa. M’agrada! Crida el director. Terror i humor. Això sempre funciona.
