Això és el que s’apujaran el sou els diputats al Congrés espanyol, segons va aprovar la mesa del Congrés fa uns dies (Público, Deia, 30 de setembre del 2022).
Segons aquests mitjans d’informació, per al 2023 els diputats s’apujaran el sou un (no gens menyspreable) 3,5%., un percentatge que considero escandalós, davant la situació de precarietat que viuen tantes i tantes famílies catalanes.
El dissabte 1 d’octubre, Josep Lluís Pitarch publicava al diari Levante-EMV l’interessant article «Eleccions, sous i llistes electorals». L’amic Pitarch tractava en el seu text sobre els «emoluments» dels càrrecs electes i deia, amb molt bon criteri, que els polítics, en presentar-se a les eleccions, haurien d’especificar «quins sous voldran cobrar i les dietes» que s’assignaran
Crec que apujar-se el sou un 3,5% és insultant, tenint en compte que, segons deien aquests mitjans de comunicació, cada diputat del Congrés cobra un sou bàsic de 3.050,62 euros bruts cada mes. ¿Quin infermer, periodista, mestre, paleta o pagès cobra 3.050,62 euros bruts cada mes?
A més del sou base, els diputats per Madrid reben una indemnització mensual de 935,37 euros i els de les altres circumscripcions reben 1.959,62 euros mensuals. Això vol dir, si no m’he equivocat en les sumes, que el sou base anual d’un diputat, puja a 55.803,86 euros bruts o a 70.143,30 euros. Però és que a més, els diputats tenen una tarja personalitzada amb un límit anual de 3.000 euros per a servei de taxi a Madrid. ¿Quin infermer, pagès, periodista, fuster o mestre té una targeta personalitzada de 3.000 euros per a taxis?
I encara, a part del sou base, els diputats cobren un plus per ser membres de la mesa o per presidir comissions.
Sempre he pensat que els diputats haurien de cobrar el que cobraven en el treball que feien abans de ser elegits representants del poble, ja que la política no ha de ser mai un mitjà per enriquir-se, sinó, com ha dit el papa més d’una vegada, un servei a la societat. Per això l’augment del sou dels diputats, no fa sinó augmentar la desafecció per la política.
Sant Agustí, adreçant-se als pastors de l’Església, (com Sant Benet, quan s’adreça a l’abat), els deia que havien d’exercir «una funció eclesial, no tant manant, com servint». I els antics deien que calia «buscar per a càrrecs de govern, aquells que no els ambicionin, els qui no volen figurar». I encara, l’amic Carles Armengol deia recentment, que «urgeix un major rigor en la política, una major sobrietat en el discurs polític i retornar el valor a les paraules». Per això urgeix que els polítics siguin models de sobrietat, ja que un sou base de 3.050,62 euros bruts al mes, no és precisament cap exemple d’austeritat.
