Temps hi haurà per valorar l’impacte profund de Manresa 2022, però arribem al final de l’any de celebració i podem fer valoracions a mode d’assaig de tancament i de resposta a algunes coses que s’han dit i escrit.
El projecte es presenta el 2014 per projectar la ciutat al món aprofitant els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat, amb una visió laica i contemporània que es resumeix en l’enunciat final: Manresa 2022 Transforma, i que es desenvolupa en tres eixos: Camí, Acollida i Llum, als quals s’hi afegeix Celebració aquest any de l’efemèride.
Camí per allò que es defineix com l’espai urbà: millorar la ciutat, els entorns del Centre Històric i el Camí Ignasià. Incidim sobre equipaments i espais i se’n creen de nous: Museu del Barroc, passeres sobre el Cardener, nova Via Sant Ignasi, capella de Sant Ignasi Malalt, Pou de Llum, Espai 1522, entorn de Sant Marc, Pou de la Gallina, Carrer del Balç, ascensor Santa Llúcia-plaça Major, plaça de Sant Ignasi, L’Acollida, camí i torre Santa Caterina... Actuacions necessàries fa dècades i per a les quals es van aconseguir 9 milions d’euros de recursos públics.
Acollida, que posa en marxa un potent pla de treball a llarg termini per posicionar la ciutat com a destí turístic i que comença definint els recursos (entorn natural, patrimoni, centralitat geogràfica i petjada ignasiana) per convertir-los en atractius per ser comercialitzats, en un entorn global exigent i competitiu. Dotem de recursos econòmics i humans l’Oficina de Turisme, sabent que el retorn serà en dècades: els estudis diuen que un destí turístic es consolida en una vintena d’anys de feina incansable i ben orientada.
Llum, que engloba activitats i continguts. Generem grups de treball en àmbits com l’espiritualitat, la cultura, l’ensenyament, l’esport, la gastronomia... De la participació neixen iniciatives com la Marxa del Pelegrí, Sons del Camí, les Jornades Gastronòmiques, la Ignasiana BTT, el cicle Ignàgora... Activitats amb resposta excel·lent que ja s’han consolidat.
I el 2022? Neix el quart eix: Celebració. S’enfoca també participadament i amb mirada transversal. Amplifiquem activitats consolidades i en generem d’específiques que seran recordades: de la potència de l’espectacle inaugural a la intensitat d’Enecus; de la intimitat de Savall a la festassa de la Refesta; de la transgressió de Bots pel Canvi a l’emotivitat de l’Escolania i de l’Orfeón Donostiarra; de la música captivadora de Sílvia Pérez Cruz al pop festiu de Love of Lesbian; de les receptes arriscades de Jordi Cruz al receptari transformador de l’Àgora d’Educació; de la recerca conceptual de Nörgaard a les delícies de Noa; del corprenedor recital amb Mireia Pintó i Núria Rial a l’insuperable grapat de publicacions ad hoc d’enguany. I Manel Camp, Carles Casas, Ada Parellada, l’Orfeó Manresà, l’Orquestra del Liceu, Diàlegs per a la Transformació... Activitats amb un excel·lent retorn de públic que supera les 40.000 persones.
Es farà balanç, però la pregunta d’avui és: i ara què? Doncs seguir treballant, perquè la feina no s’ha acabat. Cal continuar transformant espais amb els 5,2 milions obtinguts recentment, reforçar la ciutat com a destí turístic, enfortir l’Oficina de Turisme i garantir la continuïtat de les activitats amb bona resposta. Perquè el seu potencial no s’esgota en aquests anys previs. I encara menys amb una pandèmia altament inhabilitadora.
També cal definir com podem incidir en els dèficits detectats, com l’allotjament, i apostar decididament pel recurs més indiscutible que ens ha deixat la petjada ignasiana: el Camí Ignasià, autèntica eina de desenvolupament que només una mirada curta i desinformada podria ignorar de cara al futur.
Això és Manresa 2022 Transforma, projecte de mirada llarga, que ha executat part del seu potencial, que ha esdevingut festa enguany i que ens insta a seguir treballant perquè l’oportunitat i l’encàrrec són vius, i el concepte –Transformació– no acaba mai. De fet, és l’essència per a persones i col·lectivitats que en tinguin consciència, voluntat i ganes.
