Quiosc Regió7

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

Sansalvador, entre la Patum i el Pi de les Tres Branques

Antoni Sansalvador i Castells (Barcelona, 1879–1946), barceloní d’arrels berguedanes, fou un destacat militant de la Lliga Catalana, diputat provincial a la Diputació de Barcelona dues vegades: la primera de l’any 1911 al 1913 pel Districte de Manresa–Berga. Com a diputat va formar part de la Comissió d’Hisenda, de la Comissió de la Construcció del monument a mossèn Jacint Verdaguer, de la Junta del Patronat de l’Escola d’Art Dramàtic, de la Junta de Museus i Belles Arts i també va ser membre de la Comissió per a la creació d’una escola nàutica.

Jacint Verdaguer va pujar a Berga del 23 al 25 de juny del 1901 per presidir el Certamen Literari que va ser convocat per l’alcalde Josep Cardona. El jurat era integrat per Narcís Oller i Marià Vayreda i el secretari va ser Àngel Selabert (que també ho era del jutjat de Berga). La reina de la festa literària va ser Humbelina Blanxart i de Fortuny. Sansalvador va ser premiat per la seva obra La Patum, però no es va editar fins a l’any 1916 per la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt. El llibre de Sansalvador és la primera monografia sobre la festa berguedana i recull, també, la primera recopilació publicada de les partitures de la música de la Patum. Tothom que escriu de Patum és tributari de la seva obra.

El 27 de maig del 1919 Antoni Sansalvador Castells va comprar la finca de Campllong on hi ha el Pi de les Tres Branques, que Verdaguer en un dels seus poemes va consagrar com a símbol de la unitat dels territoris catalanoparlants: Catalunya, País Valencià, les illes Balears i Pitiüses, la Franja de Ponent a l’Aragó, la Catalunya del Nord: el Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i la Cerdanya septentrional (sota control francès), el Carxe de Múrcia i l’Alguer a l’illa de Sardenya.

El diumenge 12 de juny de l’any 1921 es van fer eleccions a la Mancomunitat de Catalunya, la victòria de les forces catalanistes de la Lliga fou quasi total. Després d’aquest triomf electoral de les candidatures nacionalistes van decidir celebrar la victòria sota el Pi al pla de Campllong. La revista El Pi de les Tres Branques del 6 d’agost del 1921 dona la llista d’assistents, entre els quals hi havia «Ventura Gassol, Iu Minoves..., i Ferran Valls i Taberner, diputat catalanista del districte de Manresa i Berga. Al seu parlament va agrair als qui li havien atorgat la confiança i va concloure el seu discurs «…treballem per la reconstrucció interna de Catalunya. Dintre de la Mancomunitat, que representa un inici d’Estat Català...». Després de la guerra civil de 1936-1939 es va fer aferrissat franquista i atacà durament el catalanisme que havia defensat ardidament a la seva joventut. Va publicar l’article La falsa ruta a La Vanguardia Española del 15 de febrer del 1939, reproduït de nou a la mateixa La Vanguardia el 21 d’agost del 2000, recollit en el llibre Reafirmación espiritual de España, on es diu i cito textualment «...Cataluña ha seguido una falsa ruta y ha llegado en gran parte a ser víctima de su propio extravío. Esa falsa ruta ha sido el nacionalismo catalanista... lo que creo mi deber en señalar, en este momento de salvación, es que uno de los factores de subversión ha sido el catalanismo político...».

Sansalvador es va col·legiar al Col·legi d’Advocats de Barcelona l’any 1903. Va haver de patir la ignomínia de ser «depurat» el 10 de maig del 1940 per les autoritats franquistes per poder tornar a l’exercici de l’advocacia, tot i que el seu domicili va ser fins a sis vegades registrat o escorcollat (pels autoanomenats comitès de suport a la república durant la guerra civil de 1936-39), algunes de les seves propietats, també, foren confiscades pels qui manaven a la Catalunya republicana després del 19 de juliol del 1936.

Sense Antoni Sansalvador de segur que ni els estudis de Patum serien com són ara i potser tampoc no s’haguessin convocat mai els famosos aplecs del Pi de les Tres Branques que tantes pàgines de diaris van arribar a omplir els anys vuitanta i noranta del segle passat.

Compartir l'article

stats