Hola, bon diumenge! Ja han canviat l’hora a tots els rellotges? Segur? Han fet una llista detallada, per tenir la certesa de no oblidar-ne cap? El del menjador, el de la cuina, el despertador del dormitori, els de les habitacions de la mainada si és el cas, el del cotxe, els de polsera, el de la ràdio... Espera, la ràdio és digital, oi? I és tan digital que s’actualitza sola als horaris d’estiu i d’hivern? I el televisor, és prou espavilat (smart) o encara és una mica totxo? Cal anar amb compte, perquè tan dolent pot ser oblidar-se de corregir un aparell que ho necessita com arreglar un que ja ho havia fet tot sol. Per cert, vostè no és pas titular d’un d’aquests negocis que tenen un rellotge al carrer com a reclam? Si no va a l’hora, els clients potencials dubtaran de la fiabilitat de l’establiment. I què passa amb el campanar de l’església? Aquest matí, quan ha comptat les batallades, han sonat les velles o les noves? Però tots aquests desajusts són poca cosa, i se solucionen amb una mica de feina metòdica, en comparació amb els que experimenten les nostres persones, que dos cops l’any es veuen obligades a triar entre canviar l’hora oficial de fer les coses per tal de mantenir els ritmes als que han acostumat l’organisme, o alterar els ritmes per conservar les convencions artificials sobre quan toca menjar, dormir o treballar. Per desgràcia, la gent que fitxa a l’entrada i la sortida de la feina no té gaires opcions, i si demanem el menú del dia a les dotze potser ens diran que el més calent és a la nevera. Com sempre, l’esdeveniment ha estat saludat per un cor d’experts amb la reclamació que s’acabi el desgavell d’una vegada i que es mantingui tot l’any l’horari d’hivern, però les enquestes diuen que ens estimaríem més el d’estiu, que ens permet allargar la gresca, dormir poc, llevar-nos amb ulleres i ser improductius. I quan les enquestes i els experts discrepen, els governants apliquen a les decisions la filosofia de passar els dies i empènyer els anys.
