Minut 58 del partit de Primera Divisió entre el Vila-real i l’Almeria. El davanter local Álex Baena remata de cap i empata el partit a un gol. El jugador, producte del planter groc, s’aixeca la camiseta, se la fa passar per damunt del cap i deixa llegir una frase: «Gràcies per tot, Llaneza». Feia quatre dies que el vicepresident del club i arquitecte de l’ascens del Vila-real des de regional fins a les semifinals de la Champions, José Manuel Llaneza, havia mort després de mesos de lluita contra el càncer.
Tot seguit, l’àrbitre del partit, De Burgos Bengoechea, se li acosta. Li ensenya una targeta groga. És la segona. Baena és expulsat, i de res no serveixen les protestes tant d’ell com dels seus companys d’equip. El club fa una piulada a Twitter tot seguit: «Aquesta samarreta val per un milió d’expulsions». De Burgos diu a l’acta que li ha tret la targeta per «aixecar-se la camiseta per damunt del cap després de la consecució del gol». La normativa, després dels dos mil canvis als quals ha estat sotmesa, diu que cal amonestar aquell jugador que «es tregui la camiseta o es tapi el cap amb ella».
Baena no ha fet cap de les dues coses. Però, sincerament, tant és. Si l’esport en general, i el futbol professional en particular, han de ser espais en els quals fer un homenatge a una persona que ha mort fa quatre dies comporti que hagis de deixar el partit i que no juguis el següent, a mi no m’interessa. I per molt que surtin a defensar l’àrbitre perquè «aplicava el reglament i, si no l’expulsava, el podien sancionar», si no té dos dits d’humanitat per mirar cap a una altra banda en casos així, que es dediqui a una altra cosa, no a fer de jutge.